dissabte, 21 de juny de 2008

Temps de petards i soroll

S'acosta Sant Joan i ja es fa sentir. Passegem pel carrer i els petards que peten a qualsevol racó del poble.
Aquest dimecres els nens tenien una bossa plena de petards, i la pressa per encendre'n algun ens va portar fins una plaça propera. La mestressa va seure a l'herba, a una distància prudent, amb tots els quissos al voltant, per a veure la reacció de cadascú de nosaltres.
A mi els petards i els sorolls "ni fu ni fa", no els faig cas. Potser és que ja estic una mica dur d'orella. En Negrito, com la gran majoria de gossos, es "caga" amb els petards. Tremola com una fulla, el molt ximple!
El cas més extrany, però, és el d'en Donald. Aquest gos és "raro, raro, raro!!". Quan els nens encenen petards, s'excita de tal manera que corre cap a ells, es torna boig, juga i salta al seu voltant. Li encanta! L'han de lligar perquè sinó li esclataria algún petard als morros.
Ja ho veieu, a casa hi ha de tot. Visca la diversitat!!

5 comentaris:

laura "la mama de la vivi" ha dit...

a casa passa igual, hi ha diversitat, la Vivi tremola com una fulleta, i el okupa del Teddy, ni s'entera.

Manel & Marta ha dit...

Doncs a casa aquest any hi han canvis que no arribo a entendre...la Nana l'any passat no va tenir por dels petards, fins i tot varem anar a la festa major de st.feliu el dia dels focs! Però aquest any...li fan molta por, s'amaga sota les taules i respira amb ansietat. La Cleo no ha tingut mai por, i la Brownie soposo que pq és petita tp.

Esther (de la Gaïa) ha dit...

Doncs la Gaïa de moment sembla que no li fan por, serà el primer sant joan que viurà, però de moment ja s'han anat sentit alguns petards, i només aixeca les orelles i mira com buscant què passa, però de seguida continua fent la seva. Esperem que quan comencin les traques segueixi igual. En Bruc, en canvi, al ser més petitó, s'amaga entre les cames de la Pauli, i la Mona s'enfila a l'armari de la cuina i fa com que dorm, però amb un ull mig obert, jejeje
Sort que només és 1 dia a l'any.

Anònim ha dit...

DOncs la Nala fa com la Gaïa, busca a veure que és aquest soroll, però en Rayo, ni s'immuta, deu ser que es posa en modo autista...

Anabel

Eva ha dit...

Jeje, el nostre Pirata tampoc se'n sent. Potser si cau algun petard a la vora i fa molta fressa anirà a investigar, però ell de normal és com si fos sord. Quin descans!