dimarts, 10 de juny del 2008

Senyals de calma

Aquesta tarda la mestressa ha tret en Negrito a passeig tot sol. Li dedica temps en exclussiva per a guanyar-se la seva confiança i atenció. Quan algún humà ens dedica una estoneta a nosaltres solets estem molt contents, i aprofitem aquestes estones per no perdre el temps en altres coses o altres gossos i ens mantenim més atents al nostre amo.

Doncs bé, la mestressa s'ha endut unes fletxes (de les de tir amb arc) per a clavar-les a terra i muntar un slàlom per entrenar amb en Negrito. L'ha muntat sobre un montícul que justament avui havien segat i era molt agradable treballar-hi: l'herba era curta i feia olor d'herba molla acabada de tallar.

Mentre la mestressa no parava atenció ha aparegut un gos desconegut: un petit mestís de ratoner mascle, d'aquells que borden a tot quisqui. En Negrito s'hi ha acostat, però no pas en línea recta, sinó traçant una corba. En trobar-se, el ratoner ha continuat malhumorat i ha començat a roncar fortament i a doblar el seu tamany eriçant tots els pèls (fins i tot les pestanyes). La mestressa estava molt tranquil.la. El fet que en Negrito s'hagués acostat al gos rodejant-lo ja li donava confiança i ara es trobava fregant-se amb un gos amenaçador i el què feia en Negrito era justament, mostrar-se calmat.

La mestressa està llegint “Las señales de calma” de Turid Rugaas, i ha pogut detectar en Negrito manifestant-ne unes quantes: acostar-se a un gos amenaçador fent un rodeig, donar-li l'esquena quan rondina, llepar-se el morro. El ratoner, roncant, s'ha tirat damunt en Negrito i ell s'hi ha girat d'esquenes, ha mirat la mestressa i ha esperat una ordre: “Corre a passeig” l'ha alliberat de la situació.

Sabeu com han acabat amb el ratoner? Quan s'allunyava amb els seus amos en Negrito ha corregut darrera d'ell, s'hi ha posat a davant i fent el posat de reverència l'ha convidat a jugar amb ell. I han jugat.

Després, a soles amb la mestressa, en Negrito ha fet uns slàloms de campionat!

La mestressa sempre diu que aquest gos té una “ment lliure”, no es deixa manar i li agrada anar al seu aire. És difícil d'ensinistrar i és molt sensible als renys o les exigències. Per això és tan útil l'ensinistrament amb clicker i el reforç positiu.

En Negrito segurament no serà mai un campió d'agility, però el que no se li podrà negar és que està essent un fantàstic mestre per a la mestressa, que aprèn moltíssim d'ell: de les seves reaccions, gestos, desconnexions, dependències, pors, ...

1 comentari:

Esther ha dit...

Ostres, quan acabis el llibre me l'has de passar! N'estic segura que moltes de la situacions en què no puc "controlar" a la Gaïa, ella m'està donant senyals de com es sent, i com que jo no les sé veure, no puc ensenyar-li com el actuar. Enhorabona per en Negrito, que es porta tan bé i és tan expressiu, i per la mestressa, que sap veure les senyals i utilitzar-les en favor seu i d'en Negrito ;)