LA PIXIE JA TÉ CASA! I no una casa qualsevol, eh! La Pixie se n'ha anat a Sant Feliu de Guíxols, a viure amb la Núria i la seva colla de quadrúpedes. Visiteu el seu blog http:www//quadrupedos.blogspot.com i podreu veure la Pixie i com ha anat la seva adopció i arribada a casa.
Estem molt contents, feliços! La Pixie no ha trobat una casa qualsevol, ha trobat una casa "de primera", no podia haver trobat millor companyia. Faria falta molta gent sensible i compromesa com la Núria per poder arreglar una mica aquest món.
Gràcies Núria, de tot cor, de part de tota aquesta família de Sant Gregori. T'admirem i estimem. Sàpigues que ja tens el teu primer club de fans. Ets un sol!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Moltes gràcies per les paraules que ens dediqueu a la meva família i a mi.
La veritat és que l'adopció de la Pixie ha estat "de rebot". Us ho explico: no sé ben bé com dir.ho, però sempre m'han atret els gossos més vellets, i també els gossos cecs. Potser perquè penso que no hi ha tanta gent disposada a ajudar a un gos grandet, o un "lisiat" que a un cadellet guapo i sa. Segurament per això quan vaig veure el vídeo de la Pixie em va arribar molt més del que em poden arribar les tantes i tantes històries de gossos abandonats. Però a casa ja teníem 4 gossos, 5 si conten la Mona que ve els caps de setmana, per tant ni vaig plantejar la seva adopció a casa.
Però la setmana passada ens vam decidir a adoptar la Sabrina, una galga també ja gran, i vaig "presentar" la Pixie, que en un primer moment només havíem d'apadrinar. Però a casa coneixen la meva "debilitat" pels gossos amb problemes, és a dir que al final la Pixie ha acabat a casa, gràcies a la Sabrina.
I ara, ja si que només ens queda una vacant, i ja té ocupant, la Sabrina, per tant, a partir d'ara haurem de fer el cor fort cada vegada que veiem un cas d'aquests que, pel motiu que sigui, t'arriben més que els altres.
Rellegint el meu comentari, veig que m'he equivocat. No vaig veure cap vídeo de la Pixie, sinó d'en Coet. A la Pixie la vaig conèixer a través del vostre blog. Tinc tants quadrúpedos al cap que ja barrejo històries, jejeje.
I tant que ha acabat en bona casa, quan he vist que dèieu que ha anat a St. Feliu he mirat el Blog de la Núria i quina sorpresa!!!!! Jo aquesta noia la conec...jajaja és molt bona noia!
Marta!!!!!!!!
M'has fet ballar el cap., però al final t'he trobat en una foto amb la Nana
Nena, Quant de temps!!! Ara mateix t'enllaço, i a veure si ens veiem i ens posem al corrent, ni que sigui dels nostres animalons!
Montse, la Marta i jo vam anar de P3 a COU juntes!!!
Ostres! Això ja sembla un reality, amb recerques, adopcions i retrobaments. Quantes emocions!
Oi que si?!!!
M'ha fet molta gràcia, jo tb t'enllaço al meu blog. I a veure si quedem, que tu i jo estem molt aprop!
Publica un comentari a l'entrada