... quantes coses podria explicar de vosaltres, estimats humans !
Que expressius sou i quantes coses m'expliqueu amb el vostre posat, el gest, l'expressió, el to de veu, amb el què feu i com ho feu, ...
Si sabéssiu mirar-vos uns als altres com jo us miro us asseguro que cap de vosaltres es sentiria sol i incomprès, i que, sense demanar-ho, trobaríeu algú que us comprendria i us faria costat.
Que sol pot arribar a sentir-se un humà estant rodejat d'altres humans!
Mentrestant, jo continuaré donant-vos aquelles petites alegries que estan a les meves mans i que us fan sentir tan estimats: un lladruc amistós i un remenar de cua quan tornem a veure'ns. Perquè quan em deixeu sol sempre us espero, sé que tard o d'hora tornareu, i me l'alegro i ho celebro cada cop que ens retrobem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada