Treure’ns a passeig cada dia no ha de convertir-se en una rutina, ni una feixuga obligació. Per a nosaltres, el passeig és molt més que una estona per a buidar esfínters i calmar els apretons d’estòmac.
Des del meu humild punt de vista caní, us demanaria que tinguéssiu en compte algunes coses quan ens traieu a passeig:
1. Deixeu-nos aturar a olorar, a mirar, a marcar, ...
2. Traieu-nos al carrer tantes vegades com pogueu. Aprofiteu quan heu d’anar a comprar, ensenyeu-nos a esperar-vos tranquil.lament fora la botiga o demaneu si podem entrar (nosaltres al poble ja tenim entrada lliure a la llibreria, a la farmacia, a l’herboristeria i a la botiga d’animals, perquè saben que ens portem bé).
3. Ensenyeu-nos a ser educats durant el passeig, sense estirar de la corretja o molestar als altres vianants, a esperar-nos tranquil.lament davant un semàfor vermell, ...
4. Adapteu la durada i intensitat del passeig a cada gos.
5. Diferencieu el “passeig social” de l’exercici. Per a vosaltres no és el mateix anar a fer un passeig per la Rambla que sortir a correr per la Devesa, no? Doncs per a nosaltres tampoc.
6. Si el vostre gos és molt actiu feu esport regularment amb ell: agility, frisbee, còrrer, excursions, bicicleta, ...
7. No convertiu el passeig en una rutina. Canvieu-nos la ruta, sorpreneu-nos cada dia i deixeu-nos conèixer llocs nous. La única cosa que ha de mantenir-se és una regularitat en l’horari per a no maltractar la nostra bufeta i budells.
8. No utilitzeu mai la violència per a educar-nos, ni fortes estrebades de corretja, ni crits, ni collars de càstig, ... La vostra intel.ligència us dóna prous recursos per a no haver d’utilitzar aquests.
I recordeu, encara que a casa tinguem espai suficient per a còrrer, o fins i tot per a fer-hi les nostres necessitats, els gossos hem de sortir al carrer diàriament, per a mantenir i refermar els llaços amb els humans i l’entorn. Perquè el nostre espai sempre fa les mateixes olors, hi ha les mateixes coses, els mateixos sorolls, la vida se’ns fa aburrida i ens tornem maleducats a fora el carrer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Molt bons consells que hauria de recordar-me a mi mateixa més sovint.
D'altra banda el que observat amb en Pirata és que quan el trec a passejar quan no s'ho espera (i de mi no s'ho espera gairebé mai) es porta molt millor, està més pendent de mi i les meves ordres i sembla que es diverteix més. Ara, quan descobreix un lloc nou... buf! És com en Triki (el monstre de les galetes) però amb les olors!
Publica un comentari a l'entrada