diumenge, 26 d’octubre del 2008

Perruqueria casolana

La mestressa aquesta tarda s'ha dedicat a fer-nos la toilette a tots. A mi, que em dediqui cinc minutets cada dia a raspallar-me ja m'està bé i ja m'hi he fet. Però quan la veig amb tots els utensilis aquesta dona em fa mitja por.
Imagineu-vos quin procès: Primer em passa un rascló que diu que em treu el pèl mort. Després, amb una pinta de llargues dents diu que m'obre els nusos. Quan estic desnuat em passa un raspall amb pues metàl.liques a contrapèl. I ara ve la part més odiosa: m'omple d'una pols blanca que em fa estornudar. I no sé perquè carai ho fa si després em raspalla fins a fer-la desaparèixer.
I sabeu què és el pitjor? La colònia!!! Que faig una olor tan poc canina que les gossetes que em trobi ara pel carrer no em miraran ni de reüll!!
Qui pogués tenir el pèl d'en Negrito: curt, brillant i sense nusos. Això sí, de la ruixadeta de colònia no ens en salvem cap. Hauríeu de veure en Donald com fa la croqueta per la terrassa per treure's la ferum!!