Observant-nos la mestressa s'ho passa teta aquests dies. Des de l'arribada d'en Donald hem començat les nostres “guerres” jeràrquiques, i hores d'ara ja està ben clar qui és qui a casa.
Evidentment, jo sóc el gos alfa de casa. La mestressa va poder admirar com, en pocs menys d'una hora, i sense ensenyar ni una dent, vaig deixar-li ben clar a en Donald la meva superioritat. És ben fàcil, és com un ball de saló. Es tracta sobretot de tenir molta autoestima, estar molt segur d'un mateix i posar-se molt xulo i, sobretot, no deixar mai que el teu contrincant, que està intentant muntar-te, aconsegueixi el seu objectiu. El ball, que va durar, em sembla que ja ho he dit, més o menys una hora, recordava una mica el llenguatge de les abelles, tot gestual i postural.
En canvi, en Negrito, insegur per la seva ja rebaixada posició, va intentar el pitjor: guanyar en Donald amb violència. I en Donald, lluny de rendir-se, s'hi va tornar. Una lluita curta, fent més fressa que endreça, però que al final va tenir un clar guanyador: en Donald.
Ara en Negrito ja ha acceptat el seu paper, encara que hi ha alguns privilegis que té adquirits que encara defensa i no es deixa prendre. Però, tractant-se de sociabilitzar tres mascles, podem estar contents amb el resultat, encara que, en un futur, segur que apareixerà algún altre intent d'en Negrito per a escalar posicions.
No penseu però, que en Donald i en Negrito no són amics. Ans al contrari! Els haurieu de veure còrrer l'un darrera l'altre, o practicant aquests jocs socials de “ara et llepo la boca ara et mossego el clatell, ara et llepo les parts i ara me les llepes tú, ....” . Al carrer, quan els deixen còrrer lliurement, es munten unes curses que ni que fossin llebrers. Són joves i àgils els punyeteros! Això sí, però, aquí hi ha un servidor que els fa i farà anar a rega. Els humans de casa ja m'han rebatejar: El Master del Universo!
3 comentaris:
Esperemos que todo acabe bien, jeje. Nosotros nos llevamos bien, claro que el Xinver es cachorrito y yo, Byron, un poco bobete, jaja.
Jajajaja. Hem començat a llegir l''entrada la meva mare i jo i hem dit: "segur que el que ha quedat últim ha estat en Negrito." I bingo!!!
Negito, tu no et preocupis, que segur que ets un bon noi, a més ets guapíssim i sembles la mar de simpàtic. Em declaro oficialment fan d'en Negrito, i la meva mare també!
P.D: Nervi i Donald, vosaltres també sou molt guapos eh, que ningú se'ns ofengui ;)
Aqui es veu, la "veterania", en Nervi com a iaio que és, es el jefe, el capo, el manaire jejejeje.
En Donald, escalant llocs, i en Negrito.... que dir d'en Negrito..... bé, amb la cara ja paga jajajajaja. (pero tots 3 valen un potosí ¡¡¡¡¡)
Publica un comentari a l'entrada