Potser us penseu que és un gos esguerrat que té més d'un nas. o que és aquell que surt el 31 de desembre i té tants nassos com dies li queden a l'any. Doncs aneu molt errats. El gos dels nassos és, vés per on, el meu amic Negrito (no podria ser altre).
Ja he explicat alguna vegada la seva afició per les joguines dels nens, per raptar-les i dur-les sota el llit per després desquarterar-les. Ara, però, hem fet una descoberta. El què més li agrada a en Negrito és arrancar els nassos dels peluixos. He fet una foto a la seva última víctima perquè jutgeu vosaltres mateixos si en Negrito es just mereixedor del títol “Gos dels Nassos”.
Així que, ara que està tan de moda això de la cirugia estètica, si algú està descontent amb el seu nas i vol una rinoplàsia baratíssima, no aviseu en Negrito, que segur que us destrossa la cara.
1 comentari:
Osti tuuu...
Ahir vaig veure quelcom que temps ha ben segur era una bonica mascota.
Li faltaven braços i cames, ulls, orelles, i pel gran forat del seu coll s'endevinava el que havia menjat per sopar.
Una bona ànima caritativa va voler cosir aquest forat per evitar veure el trist espectacle de la seva budallera i va haver de descosir-ho de nou. Aquell gran forat, fruit d'una relació de quasi deu anys entre nen i ninot, forma part de la "PAQUI", companya d'en Pau.
I sobre aquesta aventura viscuda ahir, voldria fer dues puntuacions:
1ª - Paqui tampoc té nas
2ª - Negrito encara no era a la casa quan Paqui va perdre el nas.
Un petonassssss.... de l'avi
Publica un comentari a l'entrada