dilluns, 5 de novembre de 2007

Mitja història d'una adopció

Vet aquí la història d'un gos anomenat Golfo, un braco de dos anys, amb molt bona estampa (amb estampa de caçador), però completament negat per a la cacera. El seu primer amo bé que va provar d'ensinistrar-lo en aquestes arts, però l'únic resultat va ésser un gos totalment desmantellat, físicament i psicològicament.

En Golfo va ésser abandonat, tancat en una pudenta i bruta gàbia, amb un herpes a l'ull, amb el coll cremat per tantes i tantes enrampades amb el collar d'ensinistrament, i amb un principi de leismania. En Golfo patia, a més de les seves ferides físiques, les ferides produïdes per l'abandonament, i cercava la carícia de tot aquell que s'acostava a la seva gàbia, intuïnt l'existència d'un gest humà que mai havia vist. En Golfo no havia estat sociabilitzat, ni havia compartit espai ni jocs amb altres gossos.

I per fi, la gàbia d'en Golfo s'ha obert i ha trobat qui li brindés aquest gest i amics canins amb qui compartir jocs. Ha estat curat de les seves ferides físiques i la seva leismania de primer grau, sense afectació orgànica, està essent controlada i medicada. En Golfo, després de dos anys, disfruta de la vida que tots mereixem. Ara només li falta una cosa: acabar la història de la seva adopció. Li cal una família humana estable, amb qui compartir jocs i tota aquesta energia positiva que desprèn.

Aquest és un video d'en Golfo, que penjo amb els millors desitjos per a ell i tants gossos que esperen dins una gàbia que arribi una mà amiga que li doni la oportunitat de viure feliç. Perquè sé què és que t'abandonin, sé què és viure en una gossera i, afortunadament, sé què és recuperar la felicitat enmig d'una familia humana que t'estima, et cuida i et dóna l'escalfor i seguretat que et fa viure feliç.

Si tens espai, temps i amor per oferir a un amic, ADOPTA! Hi ha un munt d'amics que t'esperen darrera freds barrots i el temps passa ......... (tic, tac, tic, tac, tic ....)

Vols acabar tú la història de l'adopció d'en Golfo?

http://es.youtube.com/watch?v=lVXK70zc9Ec


4 comentaris:

Núria ha dit...

Teniu en Golfo en acollida??

montse ha dit...

No. Què més voldria! Però tinc el contacte de la persona que el té. Si saps d'algú que vulgui adoptar-lo, digue-m'ho.

Núria ha dit...

Montse, sisplau, escriu-me un mail a n.murla(at)gmail.com ()canvia l'(at) per una arroba) a veure si podem fer alguna cosa per en Golfo.

montse ha dit...

De veritat?? Iupiiiii!!! La història d'en Golfo la he conegut a través de la Sara (una activista protectora d'animals - tinc el link al web) que va posar un missatge a un foro de conillets abandonats (ja ho veus, tot va del mateix). Ara en Golfo està en una residència, però qui s'encarrega de la seva adopció és l'associació "Por una vida más". Pots contactar amb ells a través del seu web www.porunavidamas.es
Ostres, Núria, si aconsegueixes col.locar-lo ja em tindràs al corrent, eh?. Una abraçada.