De caràcter “bosquimà”, amb bon olfacte, de moviments ràpids i amb instint d'escapament, especialment si a prop hi ha un conill o un gat.
S'adapta perfectament a la companyia de persones i a la vida en un pis (sabent fent bon us del mobiliari, especialment sofàs i llits). Necessita de llargs passejos en llibertat, sense corretja.
Els origens de la raça es remunten a l'any 2006, quan es va trobar per primer cop un exemplar d'aquesta raça en un bosc de Santa Cristina d'Aro. Actualment aquest individu viu a Sant Gregori, xulejant de la seva puresa de raça, aprofitant el desconeixement i la innocència de la majoria de gent.
Apa! Aquest és el meu regal per en Negrito. Ara ja compleix un standard i ha deixat de ser un “petaner” per ser un “petarding tricolor del gironès”.
Si algun altra gos es troba en la mateixa situació, que faci el mateix: t'inventes un standard, un nom “comercial” i ja tens raça!
3 comentaris:
si si, així ja te el seu propi pedigrín.
Aixó de comprar un gòs, pagant "el oro y el moro" per presumir, no està fet per a mi.
Així que.... endavant gossos del món pataners ¡¡¡¡¡ a buscar nom comercial¡¡¡¡¡
Tenim una amiga que tenia una gosseta de mare cocker anglès i pare desconegut. La Trep tenia molt de la seva mare, pero se li veia que alguna cosa "fallava" per ser un cocker anglès. Aixi que quan a la seva mestressa li preguntaven de quina raça era ella deia: "Es un cocker petenier" afrancesant una mica el "petenier". I molta gent marxava convençuda de l'autèntic pedigree d'aquella gosseta, jajajajaa. Evidentment a casa seva els importava molt poc el tema del pedigree.
Tienes toda la razón pues cada uno de nosotros perritos o humanos somos únicos o únicas.
Publica un comentari a l'entrada