Un primer pla d'en Cookie (que cada dia està més guapo el punyetero!)
En Negrito protegint-se del sol a la terrassa:
Blog d'en Nervi i una colla d'arreplegats
El vent, que va donar als nostres avis el primer buf de vida, també rep els seus últims suspirs. Si venem les nostres terres vostès han de conservar-les com a cosa sagrada, com un lloc on fins i tot l'home blanc pugui assaborir el vent perfumat per les flors dels prats. Si decidim acceptar, poso una condició: l'home blanc ha de tractar als animals d'aquesta terra com si fossin els seus germans.
Sóc un salvatge i no comprenc cap altra forma de vida.
"L'home pot mesurar el valor de la seva ànima en la mirada agraïda que li dirigeixi un animal al quan hagi ajudat”- Plató.
"Aquí reposen les restes d'una criatura que va ser bella sense vanitat, forta sense insolència, valenta sense ferocitat, i va tenir totes les virtuts de l'home sense cap dels seus defectes"
Lord Byron (Epitafi al seu gos)
"Si reculls un gos famolenc i el fas pròsper, no et mossegarà; aquesta és la principal diferència entre un gos i un home."
Mark Twain
"Compadeix a aquells que afegeixen casa darrera casa, ajunten camp rera camp fins que tot els pertany i són els únics habitants de la terra"
Isaies
"La pregunta no és si pot raonar ni si pot parlar, sinó si pot patir."
Jeremmy Bentham
"Podré fer trampes i tancar els ulls, però sempre hi haurà, a qualsevol lloc, un gos perdut que m'impedirà ser feliç"
Jean Anouilh
2 comentaris:
Hola, acabamos de descubrir tu blog, ya vendremos a verte más veces. Saludos.
Quin blog més original!
Endavant Montse, és veritat, com dius a l'apartat "Quant a mi", que hi ha molta gent com tu. A mi també em va costar de trobar-les, però n'hiha
Publica un comentari a l'entrada