Ivan Pavlov va ésser l'introductor del concepte de reforç condicionat en el que es basa l'ensinistrament amb clicker. Durant els seus experiments, en els quals estava estudiant processos digestius, va observar la salivació dels animals just abans de menjar, i va determinar que aquesta era deguda a una activitat psíquica i no pas fisiològica. Va introduïr un senyal, consistent en el so d'una campana, cada vegada que volia donar-los menjar. Després de vàries repeticions el simple so de la campana, sense necessitat de visualitzar el menjar, provocava la salivació en els gossos. Els gossos relacionaven el so de la campana amb l'àpat que venia a continuació i, per tant, el seu sistema digestiu es posava en marxa i provocava la salivació dels animals.
El so de la campana, en aquest cas, és l'equivalent del clicker en aquest sistema d'ensinistrament. Després del so del clicker SEMPRE hi ha d'haver una recompensa (en forma de menjar, carícia, joc, joguina, etc.)
El primer que cal fer per a utilitzar aquest sistema d'ensinistrament, doncs, és el que s'anomena CARREGAR EL GOS. Consisteix en que el gos associï el so del clicker amb la recompensa i el més fàcil és començar amb trossets de deliciós menjar. Per a carregar el gos, i sempre en sessions curtes, anirem fent clic i donant un trosset de menjar tot seguit. Farem vàries sessions diàries de curta durada. A mida que anem “carregant el gos” podrem observar que el gos espera el premi després de sentir el clicker. Al final, si posem el clicker en una ma i el menjar en l'altre, comprovarem que el gos es troba més pendent de la mà del clicker (que és la primera que ha de donar el senyal) que la del menjar (que no es mourà fins que el clicker soni).
Quan el gos es troba degudament carregat, és a dir, associa clicker-recompensa, podrem començar a utilitzar el clicker com a ensinistrador, o el que és el mateix, li ensenyarem com pot provocar amb la seva conducta que el clicker soni.
Però això serà en el proper capítol .... CONTINUARÀ.
