La veritable raó per la qual els gossos de Pavlov saliven. Ensinistrament amb Clicker (II)

Ivan Pavlov va ésser l'introductor del concepte de reforç condicionat en el que es basa l'ensinistrament amb clicker. Durant els seus experiments, en els quals estava estudiant processos digestius, va observar la salivació dels animals just abans de menjar, i va determinar que aquesta era deguda a una activitat psíquica i no pas fisiològica. Va introduïr un senyal, consistent en el so d'una campana, cada vegada que volia donar-los menjar. Després de vàries repeticions el simple so de la campana, sense necessitat de visualitzar el menjar, provocava la salivació en els gossos. Els gossos relacionaven el so de la campana amb l'àpat que venia a continuació i, per tant, el seu sistema digestiu es posava en marxa i provocava la salivació dels animals.

El so de la campana, en aquest cas, és l'equivalent del clicker en aquest sistema d'ensinistrament. Després del so del clicker SEMPRE hi ha d'haver una recompensa (en forma de menjar, carícia, joc, joguina, etc.)

El primer que cal fer per a utilitzar aquest sistema d'ensinistrament, doncs, és el que s'anomena CARREGAR EL GOS. Consisteix en que el gos associï el so del clicker amb la recompensa i el més fàcil és començar amb trossets de deliciós menjar. Per a carregar el gos, i sempre en sessions curtes, anirem fent clic i donant un trosset de menjar tot seguit. Farem vàries sessions diàries de curta durada. A mida que anem “carregant el gos” podrem observar que el gos espera el premi després de sentir el clicker. Al final, si posem el clicker en una ma i el menjar en l'altre, comprovarem que el gos es troba més pendent de la mà del clicker (que és la primera que ha de donar el senyal) que la del menjar (que no es mourà fins que el clicker soni).

Quan el gos es troba degudament carregat, és a dir, associa clicker-recompensa, podrem començar a utilitzar el clicker com a ensinistrador, o el que és el mateix, li ensenyarem com pot provocar amb la seva conducta que el clicker soni.

Però això serà en el proper capítol .... CONTINUARÀ.

L'ensinistrament amb clicker (I)

Mai hauria pensat que a la meva edat algú volgués ensinistrar-me. Quan vaig arribar a casa els meus amos ja en feien prou que em comportés a dins i fes les feines a fora. Però el descobriment del clicker m'ha canviat la vida.

Resulta que en el Club d'Agility on va en Negrito, ensinistren els gossos amb aquest aparell. No és res sofisticat, només una capseta de plàstic, amb una làmina metàl.lica que produeix un so quan es prem.

S'utilitza per a indicar a l'animal que s'està ensinistrant el moment exacte en què ha realitzat una conducta positiva per, inmediatament, donar-li un premi (quasi sempre en forma de menjar). Aquest mètode va ésser introduït pels ensinistradors de dofins que, degut a la impossibilitat de prendre contacte físic amb l'animal per a dirigir-lo i provocar algún comportament concret, féien un xiulet quan l'animal feia, per exemple, un salt a l'aire. El xiulet marca el moment exacte en què es produeix la conducta esperada. Inmediatament, se li procura un tros de menjar per a premiar-lo. Mica en mica, el dofí va assimilant que cada cop que fa aquest salt, se li dóna un premi. Quan l'animal ja ha associat la correlació entre comportament, so de clicker i premi ja se li pot començar a donar l'ordre per a què executi l'exercici quan li demanem. És genial, no? S'aprofita els moviments naturals de l'animal per, de mica en mica, conduïr-lo cap a la conducta que nosaltres li volem demanar en un moment determinat. No es castiga mai, perquè no es considera una conducta negativa que l'animal no realitzi l'exercici, sinó que només se'l premia quan el fa. D'aquesta manera, es pot ensinistrar qualsevol animal, fins i tot a mi! Ja us explicaré quines pallassades estic aprenent a fer i que bé m'ho passo!

Mireu que n'és de xulo!!!

Com que en Negrito és jove, actiu i necessita còrrer, la meva mestressa l'ha portat a fer agility. És un esport ideal per a practicar-lo totes aquelles persones amants dels gossos, perquè et permet fer esport disfrutant del teu animal, i mantenint-hi una relació molt especial i estreta.
Ja feia temps que la mestressa hi tenia l'ull ficat en aquest esport, però és clar, amb el meu tipus (panxut i camacurt) mai s'havia plantejar de practicar-lo amb mi. En Negrito compleix, a priori, les exigències per a fer agility (és jove, juganer i àgil). Ara bé, el seu caràcter independent ha estat un handicap dur de superar (i contra el que encara està lluitant la meva mestressa). Resulta que sí, que en Negrito és guapo, fort i atlètic, però ha de seguir les indicacions de la meva mestressa i això en Negrito no ho tenia massa clar al principi. Es va convertir en tot un expert de l'”agility-escaping”. Era entrar a la pista i de seguida buscar un forat de la tanca per a escapar-se. Ara sembla que comença a enterar-se que l'agility es practica dins la pista, on hi ha els obstacles, i mica en mica, ho va fent millor. A l'hora del passeig, però, encara practica l'escaping algun que altre cop.