"Mamífer, plantígrad de la familia dels úrsids. Carnívor caçador de gran tamany (6oo Kg aprox.). Habitant dels gels polars". Aquesta seria la descripció d'en Knut si no hagués nascut en un zoo alemany i s'hagués convertit en un ídol de masses, en un atractiu turístic, en la mascota de la ciutat, portada del Vanity Fair i imatge publicitària sobre el canvi climàtic.En Knut va néixer al Zoo de Berlin, juntament amb el seu germà bessó que va morir. Va ser refusat per la seva mare i un cuidador del zoo va decidir encarregar-se de tirar-lo endavant. Algunes associacions de defensa dels animals van demanar que es deixés que la natura fes el seu curs, i no s'humanitzés el cadell d'ós, però en Knut ja era un personatge públic i la natura li tenia preparat un destí massa cruel. Així que, biberó en mà i tracte humà en Knut ha anat creixent.
Després d'un any d'aquest aconteixement, en Knut ha passat de ser el peluix graciós amb qui tothom volia fotografiar-se a ser el què és: UN OS POLAR. Ara els seus cuidadors s'espanten d'ell perquè diuen que es comporta de forma agressiva si no és el centre d'atenció i el pitjor de tot és que ni es comporta com un ós ni com un humà. En Knut ja no té lloc ni entre els óssos ni entre els homes. Quin tracte cal donar-li ara? En què s'ha convertit en Knut? Quin serà el seu destí? Ha estat correcte la intervenció humana?
2 comentaris:
Me encanta tus fotos, el buen blog!
quina llàstima, sempre espatllem les coses. Pobre Knut espero que no tingui un destí massa dur i cruel.
Publica un comentari a l'entrada