divendres, 7 de març de 2008

Avantatges de les meves xacres

Aquesta setmana he tornat a tenir una de les meves recaigudes nocturnes. No ho passo gaire bé, però tot té els seus avantatges, com poder estar assegut de matinada al sofà, enmig de l'amo i la mestressa, mentre m'acaronen i sento com expliquen coses maques i bones de mi.
Ara ja ha passat tot (de fet l'endemà ja estava la mar de bé) i em queda el bon record d'aquell moment d'intimitat viscut vora els meus amos, moments d'intimitat que fa que ens coneixem més i aprofitem per recordar-nos el molt que ens estimem. Busqueu aquests moments per vosaltres, estimats humans, val la pena!

2 comentaris:

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Aquestes xacres son cosa de l'edat??

Amb vosaltres amics de 4 potes, aquests moments son diaris, vosaltres si que ho doneu tot, no com nosaltres que sempre esperèm alguna cosa a canvi.

montse ha dit...

Una mica sí que és cosa de l'edat. En Nervi deu tenir prop dels 10 anys però està molt atrotinat (per l'estat en què estava quan el vam adoptar suposo que la seva vida anterior no era massa agradable). Pateix d'artrosi (acompanyada de sobrepès) i de tant en tant es queda clavat. Aquest cop, però, apart d'estar clavat tenia tota la musculatura molt dura i la panxa també. Per això vam espantar-nos més. Però l'antiinflamanatori li va fer efecte de seguida i l'endemà ja corria com un beneit darrera els altres.