La mestressa, farta del problema etern d'en Negritu, ha decidit començar de zero. A partir d'ara, no s'acaba cap pista si hi ha una escapadeta. Ja no val recuperar en Negritu i acabar, perquè, finalment, les escapades són assumides com a part de la pista, i en Negritu no aprèn que no pot fer-les.
Ara es tracta (altra cop!!) de tenir paciència i ser constant. Aquest últim cap de setmana en Negritu ja va sortir de pista dos cops de forma inesperada per a ell, coincidint ambdues vegades amb la seva desconnexió (o excursioneta per la pista, també en podem dir).
A casa, ara s'està fent un treball molt curtet, amb l'únic objectiu d'aconseguir la concentració i atenció d'en Negritu en la feina (òndia, això em sona! em sembla que també n'he sentit parlar amb els nens i els seus deures!!).
I aquesta és la forma en què en Negritu s'ha guanyat l'esmorzar d'avui: Una petita rutina per començar la pista:
- posició de sortida (marcada per les cames de la mestressa)
- compte enrere (3,2,1 ..... ja!: que s'interromp quan en Negritu perd l'atenció, i es torna a començar fins que manté l'atenció)
- dos salts i .... premi!!!
Mica en mica s'aniran afegint obstacles, a mida que augmenti l'atenció.
El video està gravat després d'haver fet ja una primera sessió curteta en la que en Negritu, assegut davant el primer obstacle, aixecava el morro enlaire i flairava, sense estar gens atent. Sortia i saltava, però totalment desconcentrat. A la segona micro-sessió, em sembla que ho ha fet prou bé i s'ha guanyat un bon esmorzar! Jutgeu:
Veure el vídeo a Youtube
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Molt bé Montse!
Potser reforçant les pistes d'aquesta manera, començant a poc a poc i anar allargant, en Negrito es motiva més per fer les pistes i esta més pendent de tu.
Vinga Negrito! Esperem molt de tu! i Felicitat Montse per la teva empenta.
Publica un comentari a l'entrada