dijous, 26 de febrer del 2009

Describint cacones

Això és el què li toca fer ara cada dia a la mestressa. Resulta que la Sra. Maria cuinava per en Xelín, perquè pobret té poques dents i la dona es pensava que així el gos menjava millor.
La mestressa finalment l'ha convençut que el millor per en Xelín es menjar pinso i s'ha cuidat de buscar-ne un que en Xelín pugui menjar-se'l bé.
Doncs ara resulta que, com que la mestressa va comentar que en Xelín ara feia unes cacones molt més maques des que menjava pinso, cada dia la Sra. Maria espera l'arribada del passeig tot preguntant: Què tal avui? Com ha fet la cacona?. Molt maca - respon la mestressa - ben compacte. Vet aquí la nova temàtica pels amos de gossos.
I els vostres, què tal fan la cacona?

dilluns, 16 de febrer del 2009

El gos de Scottex


El gos de la foto és en Xelín, un gos vellet d'una senyora també velleta. Tots dos encantadors. Com que la seva mestressa no pot treure'l al carrer, és la nostra mestressa la que va cada dia a passejar-lo i de pas, a donar-li conversa a la Sra. Maria, que l'espera amb tant delit com en Xelín.
Doncs l'altra dia, parlant d'en Xelín i de com havia aprés algunes coses, la Sra. Maria explicava a la mestressa que a ella no li agradava ser violenta (ni amb força ni amb la veu) amb els seus gossos i que sempre havia buscat maneres alternativa per a educar-los.
Un exemple que li va fer molta gràcia a la mestressa: un dia en Xelín, quan era un cadellet, va fer com el gos de l'anunci de Scottex i va desenrotllar el paper de vàter per tot el passadís. La Sra. Maria, volia renyar-lo i no sabia com fer-ho perquè en Xelín aprengués la lliçó i no hi tornés. I va trobar la manera!! Va seguir el joc d'en Xelín i tot jugant va anar-lo embolicant amb el paper de vàter fins a convertir-lo en una mòmia canina. Es veu que a partir d'aquell dia en Xelín no va voler convidar més a la Sra. Maria a jugar a les mòmies i va deixar estar aquest joc i el rotlle de paper.
Una solució imaginativa que segur que no sortiria a cap llibre d'ensinistrament en positiu, però que a la Sra. Maria li va funcionar i a en Xelín no li va causar cap trauma.
Imaginació i comunicació al 100%!!

dissabte, 14 de febrer del 2009

Amics del Bú Bup

Aquest matí en Donald ha anat al Bú Bup a passejar amb alguns amiguets i ens ha portat unes fotos.

Aquest és en Nus, i a la mestressa li ha agradat moltíssim aquest gos, diu que li'n recorda a un altre. Quin serà?















Han estat passejant amb la Seda (la gosseta preferida d'en Marc). Mireu-los a tots tres pendents dels premis que la mestressa els donava:

Hi ha molts gossos ara mateix, i alguns cadells i gossos petits que haurien de trobar família el més aviat possible:

La Xena en braços d'en Marc (si no l'arriben a vigilar la carrega al cotxe per endur-se-la a casa)



Bé, la Yaiza em sembla que també hagués pujat al cotxe. Preciosa, activa, juganera, carinyosa, ...



I aquest petitó es diu Clip. Ja veieu que ser de raça no et salva de ser abandonat. En Clip és un preciós yorkshire, massa petit per moure's enmig de tants gossos.



I els cadellets més petits de la colla, que encara prenen biberó.

divendres, 13 de febrer del 2009

De vegades (poques) surt guapo

En Donald és el menys fotogènic de casa. Com que té la cara tan negra i no està mai quiet, sempre surt mogut, molt inexpressiu, amb els ulls vermells, o no saps ben bé on té el morro i on la cua.
Però, amb paciència i disparant moltes fotos amb una bona càmara, una amiga li va treure una foto bona. És aquesta. Ho reconec: en Donald està guapo!!


Ep! Però jo no em quedo curt. A la primera, vaig sortir així:

dimecres, 11 de febrer del 2009

La venjança

Davant l'allau de conyes i mofes que ha patit la mestressa per l'assumpte de l'aerobic, aquest diumenge va voler-se venjar preparant una pista dificileta.
La veritat és que s'ho van passar molt bé fent aquesta pista. I perquè veieu que la mestressa no és rancuniosa, em deixa publicar la que ella va fer amb en Negrito, amb les anotacions que ella mateixa ha fet per criticar-se.

divendres, 6 de febrer del 2009

L'Eva Nasarre de l'agility

La mestressa, conscient de la seva falta d'agilitat i coordinació a la pista (i a la vida en general), s'ha posat mans a l'obra per a intentar solucionar-ho i està fent classes d'aeròbic. Com que sembla que, apart d'alguna prova puntual, el ritme de competició no començarà fins el mes de setembre, espera poder estar en plena forma per aquelles dates. Tremoleu agilitistes!!! Si la mestressa aconsegueix seguir el ritme d'en Negrito a la pista, seran la bomba, jajajajaja!! (perdó! aquest riure se m'ha escapat)
I d'on vé lo de l'Eva Nasarre? Doncs que alguns graciosets amb excés de confiança, ja han batejat la mestressa com l'Eva Nasarre de l'agility. No us en fotreu, és capaç de sortir a pista amb escalfadors de color rosa!!

dimecres, 4 de febrer del 2009

La bellesa de la Shyla a debat

Els Arrossegossos, apart de compartir diumenges amb els seus gossos fent activitats com excursions o agility, també mantenen el contacte durant la setmana. Gràcies a aquest invent de l'e-mail, fan plans, comenten videos o bé enceten debats que omplen les bústies de mails amb opinions ben diverses.

Aquesta setmana han estat parlant d'una entrevista que va aparèixer feta a quatre agilitistes d'alt nivell i amb punts de vista ben diferents sobre aquest esport i la seva relació amb els gossos.

L'altra debat es va centrar en les exposicions de bellesa, ja que havien convidat a una persona a presentar la seva gossa a una d'aquestes monogràfiques canines, i dubtava si fer-ho o no. Després de parlar-ne, aquesta persona va enviar la seva decisió, molt ben argumentada, i molt del gust de la mestressa. Per aixo, m'ha demanat que us la transcrigui, per què se sent molt orgullosa de l'amor que té la seva amiga per la seva gossa i perquè prioritza el què seria la opinió del seu gos sobre la seva pròpia.

Mentre passejava a les gosses he pensat que no portaré a la Shyla a competir a bellesa per raons que he caigut al parlar amb vosaltres:

1.La shyla no s'ho passa bé.
2.S'estressa
3.Ha d'anar amb una corretja fina i comportar-se durant la competició
4.No ha de correr, ha de trotar
5.No ha de fer el seu ni trucs ni res, simplement s'ha d'estar quieta
6.Ha d'anar ben "emperifollada" i neta
7.He de mirar de que no trepitxi fang ni res que l'embruti
8.Ha de donar la talla "en bellesa" al ring
9.Els seus companys no poden jugar amb ella pq es despentinen.
10.És una avorriment

I el que he pensat jo referent a aquestes coses:

1. Si no s'ho passa bé és com si un gos a la pista d'agility no estigués motivat!! Això va en contra del que he dit sempre.
2. S'estressa només perquè jo vull que fagi allò, no penso en ella.
3. La Shyla comportar-se?? és el que menys li agrada!!! Ole a estirar de la corretja per entrar a la pista d'agility!
4. No ha de correr??????? Com es menja això??
5. La Shyla estar-se quieta és el que més odia!!
6. La shyla emperifollada i neta? JA JA JA
7. Q no s'empleni de fang?? Però si és el que més desitja!!!!!!!!!!!!
8. Això sí que ho pot fer jojo però ella prefereix guanyar per la seva inteligència!!
9. Quins companys sosos que no se'ls hi pot arrancar troços de pèl.
10. La shyla no es por avorrir!!!!!!! Això NHPP (No Ho Puc Permetre!)”

dilluns, 2 de febrer del 2009

Passats per aigua

Cap de setmana de pluges: Aburriment? No!!! Prohibit!!!
Aprofitant una estoneta de calma, i que sota casa hi havia mercat i la paradeta de les flors, la mestressa i els nens van anar a comprar unes quantes floretes per començar a preparar la primavera a la terrassa.


Esperem que quan arribi la primavera aquestes plantes estiguin ben grosses i florides i podem gaudir encara més de la nostra terrassa. I a veure si en Negrito i en Donald no escampen la terra i arranquen les flors quan amaguin algún dels seus premis!!

En Negrito, que és una mica rarot, cada migdia surt a la terrassa a "ensumar" l'aire. Sembla que estigui fent meditació. Perd la mirada a l'infinit i ensuma l'aire. No sé que hi pensa trobar el molt beneit!!
I aquest diumenge, per no perdre el costum, també ho va fer, però aquest cop ho va fer des de sobre la taula, no fos cas que es mullés el cul, el molt finet.