dijous, 26 de febrer de 2009

Describint cacones

Això és el què li toca fer ara cada dia a la mestressa. Resulta que la Sra. Maria cuinava per en Xelín, perquè pobret té poques dents i la dona es pensava que així el gos menjava millor.
La mestressa finalment l'ha convençut que el millor per en Xelín es menjar pinso i s'ha cuidat de buscar-ne un que en Xelín pugui menjar-se'l bé.
Doncs ara resulta que, com que la mestressa va comentar que en Xelín ara feia unes cacones molt més maques des que menjava pinso, cada dia la Sra. Maria espera l'arribada del passeig tot preguntant: Què tal avui? Com ha fet la cacona?. Molt maca - respon la mestressa - ben compacte. Vet aquí la nova temàtica pels amos de gossos.
I els vostres, què tal fan la cacona?

9 comentaris:

Eva ha dit...

jeje :D
En Pirata la sol fer normal, excepte quan canviem de marca de pinso, que durant uns dies la fa més toveta. :P

David ha dit...

Encara no ho se...
A veure si el diumenge t'ho puc dir

Su ha dit...

Glups... jo des que la Denali va arribar a casa que m'hi fixo... crec que és una de les maneres que tenim de saber com estan de salut... Li miro les caques, la toquetejo -no acariciant-la no... buscant que tot estigui al seu lloc-, i sobretot, em fixo en el seu estat d'ànim...

Un dia en domènec em va confessar que no s'hi havia fixat... però no li tindré en compte, perquè sé que no ho va fer per deixadesa jajajajaja

Anabel ha dit...

Jo m'hi fixo, i de vegades m'espanto i tot perquè agafen el color de les xuxes que estàn menjant, desde el verd fins al vermell...

laura "la mama de la vivi" ha dit...

jejeje, em semble que ho fem el 90% dels mestressos. Si l'Antoni es el que ha surtit amb la Vivi, quan torna ja l'hi estic preguntant per les caques :)

montse ha dit...

David!! Espero veure ben aviat la teva gosseta (les seves caques no cal que me les ensenyis).
Felicitats per aquesta adopció tan especial!!!
I és curiós: escrius un post sobre "cacones" i de seguida s'omple de comentaris. Que escatològics som tots plegats!!

montse ha dit...

Su, quan dius "la toquetejo" pensava que et referies a la caca. Però quan he seguit i he llegit que també et fixes en el seu estat d'ànim, m'ha fet pensat que deus referir-te a la Denali i no a la caca, jajajajaja!!

Esther ha dit...

Dons jo l'altre dia vaig recollir una caca de la Gaïa, i la veia diferent, no com la fa sempre, i me la mirava per si veia alguna cosa estranya. Al final la vaig recollir, i quan vaig notar que estava glaçada.... em vaig adonar que estava recollint una caca d'un altre gos! Normal que la veies estranya, jajaja! Al final vaig localitzar la de la Gaïa (ben maca, jeje) i la vaig recollir també ;)

Su ha dit...

Nosaltres tenim un lloc determinat del jardí on portem a la Denali per a que faci les caques, però no les recollim al moment... perquè si les deixes, amb el fred que fa es glacen i després les pots agafar la mar de bé... La cosa és que com que no tenim el jardí tancat, estic seguríssima que més d'una en recollim que no és nostra... A més, és que es nota, oi que si Esther? jajaja

Ostres Montse tens tota la raó!!