dilluns, 16 de febrer de 2009

El gos de Scottex


El gos de la foto és en Xelín, un gos vellet d'una senyora també velleta. Tots dos encantadors. Com que la seva mestressa no pot treure'l al carrer, és la nostra mestressa la que va cada dia a passejar-lo i de pas, a donar-li conversa a la Sra. Maria, que l'espera amb tant delit com en Xelín.
Doncs l'altra dia, parlant d'en Xelín i de com havia aprés algunes coses, la Sra. Maria explicava a la mestressa que a ella no li agradava ser violenta (ni amb força ni amb la veu) amb els seus gossos i que sempre havia buscat maneres alternativa per a educar-los.
Un exemple que li va fer molta gràcia a la mestressa: un dia en Xelín, quan era un cadellet, va fer com el gos de l'anunci de Scottex i va desenrotllar el paper de vàter per tot el passadís. La Sra. Maria, volia renyar-lo i no sabia com fer-ho perquè en Xelín aprengués la lliçó i no hi tornés. I va trobar la manera!! Va seguir el joc d'en Xelín i tot jugant va anar-lo embolicant amb el paper de vàter fins a convertir-lo en una mòmia canina. Es veu que a partir d'aquell dia en Xelín no va voler convidar més a la Sra. Maria a jugar a les mòmies i va deixar estar aquest joc i el rotlle de paper.
Una solució imaginativa que segur que no sortiria a cap llibre d'ensinistrament en positiu, però que a la Sra. Maria li va funcionar i a en Xelín no li va causar cap trauma.
Imaginació i comunicació al 100%!!

6 comentaris:

Esther ha dit...

Aquest és el famós Xelín? És molt maco!!!! M'agraden les idees de la senyora Maria, molt imaginatives!

Sara ha dit...

Ho hauré de provar jo també...XD

Anabel ha dit...

Quina imaginació!! A mi m'ho va fer en Rayito quan era cadell i em vaig fer un fart de riure...

laura "la mama de la vivi" ha dit...

que maco en Xelín i la seva mestressa.
Felicita a la teva mama, Nervi, que fà una molt bona labor amb la mama d'en Xelín.
llepadetes

Dark ha dit...

SI es que nois teniu una SUPER MAMA,cuideu-la bé eh?
Una forta abraçada per tots!

Dark ha dit...

SI es que nois teniu una SUPER MAMA,cuideu-la bé eh?
Una forta abraçada per tots!