diumenge, 20 de gener de 2008

Vols caldo? Doncs quatre tasses!

Això és el què ens ha passat: voliem una xinxilla i ara en tenim QUATRE!. Hem conegut la Laura, que tenia tres xinxilles en adopció perquè les seves circumstàncies no li permeten continuar tenint-les. Ja vam acceptar el seu oferiment de dur-les totes a casa, amb la seva gàbia, perquè no hagués de separar-les. Però abans d'anar-les a buscar, la Laura havia recollit un mascle que havia quedat vidu, i l'hem sumat a la nostra adopció.

Us els presento:

La femella grossa, rebatejada com a "Espavilada":



El "Pipo", el mascle de l'Espavilada:


Aquesta és la "Xinxi", filla d'en Pipo i l'Espavilada:



I per últim, en "Pelut", el xinxilla-vidu. Aquest, a diferència de tots els altres que són grisos, és de color beig (recessiu, amb els ulls VERMELLS), i té una cua llarguíssima:


Són animals molt manyacs. Els nens els han estat agafant sense problema i es queden molt quietons a la falda.

Jo no els faig gaire cas, en Negrito i en Donald es posen molt nerviosos al costat de les gàbies , inspeccionant els nous inquilins i en Roy (el conill) està encantat, s'acosta a les gàbies de les xinxilles i els fa llepadetes als morros. Em sembla que mantindran una bona relació i es faran companyia uns als altres.

Espero que la Laura estigui bé després de la separació de les seves xinxis. Jo li prometo que aniré posant notícies i fotos al blog perquè sapiga com estan.

10 comentaris:

Nana ha dit...

Quina monada!!! Han anat a parar a molt bona casa, la Laura pot estar molt tranquil.la.

laura ha dit...

els trobo molt a faltar!!! els meus petits! però estic contenta que hagin anat a parar amb una bona familia! son encantadors i molt divertits,els disfrutareu moltissim , segur! un petonàs a tots

Anònim ha dit...

Són maquíssimes.

Quants sous a casa? mil?

No bueno sou 13 més la "Paqui"

Moltes gracies per adoptar animals i mascotes.

Però encara falta la cabra d'en Pau

Bueno, i l'elefant, i la zebra, i el rinoceront.

Patons.

montse ha dit...

Aquest anònim, no sé qui ets. Ets algú molt proper, segur, perquè saps lo de la Paqui i la cabra d'en Pau. I, com que segur que ens coneixes bé, ja saps que no ens podem resistir a adoptar si està a les nostres mans. Què hi farem!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Qué macos tots...ç

Rayete

Núria ha dit...

Apa! Quatre de cop! Això si que és un part nombrós!!

Enhorabona, família! Ja ens aireu explican com va amb aquests animalons, els quals, personalment, desconec. Semblen molt simpàtics. Ah, i quina sort que ha feet el vidu de poder-se afegir al grup!

janot d'hostoles ha dit...

Osti tuuuu.....

Si és veritat que els animalons arreplegats, i els altres també, son com fills dels "adoptants", en un tres i no res m'ha crescut el número de besnets.

A en Nervi, en Negrito, en Donald i en Roy s'hi ha sumat tot de sobte un "quarteto" de xinxilles.
O sigui que per Nadal haurem de preparar vuit regals més i vuit tortells més pel dia del Ram.

Encara que això vulgui dir una despesa extra en el capítol de regals, n'estic molt orgullós d'aquest "arreplegament" ja que sóc dels que creu que qui estima els animals també estima les persones.

I aixó no te preu avui dia en aquest mon ple d'odis, partits politics, clubs de fútbol, OPAS,
Pizarros, Endesas i Gas Natural.

M'estan entrant unes ganes boges de comprar un canari. El que em fot és que l'hauria de tenir dintre una gàbia. O sigui que continuaré xiulant les cançons com aquell que ho fa per no veure ni sentir la merda que hi ha al mon.

montse ha dit...

Janot, sempre et quedarà el periquito, com aquell que de petit va estar al teu costat mentre et recuperaves de la meningitis, i al que no li calia gàbia per tenir-lo a prop. T'estimava tant que no tenia ganes de moure's del teu costat. Em sembla que li ho explicaré a en Nervi, perquè en faci un post.
Un petonàs i gràcies per què m'has ensenyat a respectar tota mena de vida!