diumenge, 6 de gener de 2008

Una de conills.


Veritat que és moníssim? És en Roy, el nou conillet que hem adoptat. És un belier (d'orelles caigudes) i molt més gros que en Cookie. Normalment els beliers són conills tranquils i reposats, però en Roy és un terratrèmol, molt territorial i que no es talla a l'hora de clavar una queixalada al mosell de qualsevol gos que s'acosti massa a la seva gàbia. No és tan carinyós com era en Cookie (al que encara enyorem molt), però es deixa agafar i es passa moltes estones endormiscat a la falda d'en Pau mentre aquest juga a l'ordinador o mira la tele.

A l'hora de triar entre els conillets que hi havia en adopció la mestressa tenia dues coses clares: volia un belier mascle. La qüestió de la raça és perquè volia que el nou conill fos ben diferent d'en Cookie, per evitar-nos aquelles maleïdes comparacions quan un animal ocupa el lloc d'un altre que ens ha deixat. El tema del sexe era per estalviar-se el tràngol de l'esterilització d'una femella.

I és d'això del què us vull parlar: de la necessitat d'esterilitzar les conilletes.

Resulta que el conill és un animal “programat per la natura” per a reproduïr-se molt ràpidament i tenir moltes cries. Estan a l'escaló més baix de l'escala tròfica i són l'aliment principal per als carnívors, i per tant, necessiten reproduïr-se molt ràpidament per a conservar la seva població. Les femelles són polièstriques (tenen molts zels) i són d'ovulació induïda, és a dir, no ovulen si no hi ha coit.

Què passa si una conilleta no es reprodueix? Doncs que a cada zel puja el nivel d'estrògens a la sang, ella continua en zel però no ovula perquè no hi ha coit. El nivell d'estrògens continua pujant perquè l'ovari no para de produïr-los i això es produeix a cada zel. Resultats de tot això:

Hiperplasia de la mucosa de l'úter, que es transforma en úter poliquístic i poden produïr-se tumors a l'úter.
Aplasia medular: hi ha un dèficit de producció de cèl.lules sanguínees (hematies, plaquetes i leucòcits).

Tot plegat, pot acabat en un fatal desenllaç per la nostra conilleta. Vet aquí, doncs, la necessitat d'esteritlizar les conilletes domèstiques.

Així que ja ho sabeu, si voleu adquirir qualsevol animal, informeu-vos abans de les seves necessitats, no sigui que el nostre desconeixement acabi amb la salud o la vida de la nostra mascota.

7 comentaris:

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Felicitats Roy¡¡¡¡ , ja veuràs que has caigut en una casa que et mimaràn i et cuidaràn d'allò mès bé.
Benvingut a casa ¡¡¡¡¡¡

Anònim ha dit...

bbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbbdfffffffffffffffffffffffffffffffffffffbdsrbbz

Anònim ha dit...

ell nerbi u saps adormir en Roy
iu Negriu o tu Donald o tu familia
ju umn dia u probare de fero itan.

Eva ha dit...

Molt bona entrada! tot i que nosaltres no tenim conillets sempre és interessant estar informat d'aquesta mena de coses.

Espero que vagi bé l'experiència (i sento lo d'en Cookie, això sí que era inesperat).

Gemma-Rafa ha dit...

Benvingut Roy!!!!!!
una abraçada ben forta dels garrotxins

Núria ha dit...

Apa, un de nou! Enhorabona Roy, i enhorabona família!

Us havia quedat espai per una animal feliç i l'heu reomplert. Segur que en Cookie estarà content :)

Byron y Xinver ha dit...

Muy bonito el conejito.
Desde luego estamos de acuerdo con la responsabilidad que supone tener mascotas, sean las que sean.