dilluns, 12 d’abril del 2010

Gestionant i aprofitant l'estrés

Hi ha gent que confón l'ensinistrament en positiu amb apartar el gos de qualsevol situació que pugui alterar-lo emocionalment. Però l'estrés conviu amb nosaltres, homes i gossos, a diari. No podem garantir que l'entorn es mantingui constant i comfortable i hem de saber-nos adaptar als canvis. Fer viure al nostre gos en un ambient inalterable i controlat no crec que li aporti cap benefici. Sí, sí, mentre mantinguem el nostre gos en aquest ambient el veurem treballar a la perfecció, concentrat i disfrutant. Però, tant si estem preparant el nostre gos per competir, com si pretenem dur-lo amb nosaltres a altres llocs on haurà de conèixer gent, animals i ambients diferents, hem d'ensenyar-lo a gestionar l'estrés que això li causarà.

Amb en Negritu aquest any hem començat a anar a competicions (que no vol dir que hem començat a competir). La intenció aquest any, precisament, no és fixar-nos en el resultat, sinó en la nostra evolució i la nostra adaptació a l'ambient de competició.

Un diumenge de competició comporta moltíssims canvis:

- ens aixequem més aviat
- viatgem en cotxe
- sortim contents però carregats de nervis
- arribem a un lloc diferent, amb molts gossos amb actituds i situacions molt diverses (alguns passejant calmadament amb els seus amos, altres tancats en transportins, dormint tranquils o bordant contínuament, femelles en zel, mascles excitats, ...)
- la meva actitud minuts abans de sortir a pista no és la mateixa que en un entrenament (vulguis o no, els nervis s'apoderen de tú) i això afecta directament l'estat emocional del teu gos (i més si parlem d'un gos altament sensible com en Negritu)
- a l'inici de la pista segur que no em coloco de la mateixa manera que en un entrenament al club. Al club, si en Negritu comença malament, senzillament el crido i tornem a començar. En competició vols evitar començar malament i el teu cos ja indica cert nerviosisme.
- Vulguis o no, canvies de xip: passes del “passem-ho bé” al “vinga, fem-ho bé”, ambdues actituds positives però amb una càrrega d'estrés diferent.

Doncs tot això per explicar-vos que aquest cap de setmana hem estat competint a Vinarós, una competició on tots els elements anteriors han estat presents en la seva màxima expressió. I ahir, quan vam acabar les nostres pistes, vaig asseure'm sota un parasol, per seguir la competició dels altres i vaig adonar-me que en Negritu estava relaxat plàcidament als meus peus, i que també ho havia estat el dissabte quan seguiem els títlings on no participàvem. I feia pocs minuts que en Negritu havia sortit a pista, acompanyat per una mestressa carregada de nervis i havien resolt favorablement el nostre principal problema i havien sortit contents i somrients.

És una feinada gestionar l'estrés (tant pel gos com per l'amo). Però treure sovint el gos de l'entorn que coneix i domina, li comporta un benefici, sempre que sapiguem observar el nivell d'estrés que el gos té. Perquè no podem deixar-lo arribar a un punt on els gos entra en un bucle d'on no sap sortir, on es va carregant i no atèn als senyals que puguem donar-li per a calmar-lo, i on li estem creant un record molt negatiu per a tornar a afrontar aquesta experiència en el futur.

Quan veus a venir que el gos pot entrar en aquest estat, o que ha començat a entrar-hi, val més ajudar-lo a sortir-ne i si cal agafar-lo en braços i endur-te'l (com he hagut de fer algún cop amb en Negritu dins una pista). Perquè he vist gossos bloquejats dins la pista i l'amo l'ha volgut mantenir a dins a fi de calmar-lo o per poder acabar el recorregut perque el gos se'n vagi amb un bon record. Però un gos que s'ha passat encara que sigui 20 segons o mig minut bloquejat dins la pista, no crec que el parell de salts que se li puguin fer després li comportin un record prou positiu com per relaxar-se, desbloquejar-se i no guardar allò en la seva memòria com una mala experiència.

I el gos, sortint de pista, SEMPRE ha de trobar-se amb el somriure del seu guia (encara que sigui forçat!!), un premi, una carícia i una estona de relaxació. I per un guia (que és humà i moltes vegades dominat per les seves emocions) és difícil mostrar-se prou positiu després d'haver aguantat una situació de bloqueig dins la pista.

I tot aquest rotllo, inspirada perquè tornant d'una competició (on pots observar moltes situacions i afrontar-ne d'altres) m'he trobat amb l'article de Carlos Alfonso López, parlant dels beneficis de l'estrés i la seva gestió. Us recomano la seva lectura.

1 comentari:

Esther ha dit...

Fantàstic post, clar, entenedor i educatiu, com sempre. Vaig a llegir l'article ara mateix, sense abans donar-te les gràcies per compartir amb tots nosaltres les teves experiències i les teves fonts d'inspiració, ets de gran ajuda per tots!!!!