Les fotos oficials

Aquest cap de setmana passat la meva familia es va estrenar en una competició oficial, una prova estrella de la Federació. I van arribar prou contents de l'experiència i els resultats. Ja us penjaré els vídeos de les pistes quan les tinguem.

El què sí tinc són les fotos que van fer-se en acabar la prova.

Educació i ensinistrament en positiu

Aquesta tarda els nens éren a la plaça jugant amb uns amics. Disfrutàven amb un joc que semblava absurd, però que els matenia distrets i contents. Es tractava de llençar un tros de plàstic enlaire fins que quedava penjat a un arbre. Llavors, agafaven una pilota i la llançàven per fer-lo baixar.
Els nens no s'adonaven que quan tiraven la pilota podien trencar una branca, i ha aparegut una mare a explicar-los-hi: "Váis a romper una rama!! O dejas de lanzar el plástico o te pego dos ostias!!" - ha cridat amenaçadora la mare al seu fill. El nen i els seus companys, silenciosament, s'han escampat cadascú cap una banda. Però quan la mare en qüestió ha estat prou lluny i ha retrobat la conversa amb les seves amigues, els nens han tornat al joc d'abans.
I jo em pregunto, seguint els principis de l'ensinistrament en positiu: No hagués estat millor proposar als nens un joc millor enlloc d'amenaçar-los d'aquesta manera?
El què està totalment prohibit en l'ensinistrament en positiu s'aplica a diari amb els nens, ja sigui a la familia com a l'escola, on també s'utilitza contínuament l'amenaça verbal i el càstig per corregir-los.
No ho sé, però tinc un dubte: o alguns gossos són ensinistrats amb massa tacte, o alguns nens són tractats pitjor que alguns gossos. Perquè estic segur que molts propietaris de gossos ensinistrats en positiu permeten que els seus fills siguin renyats i castigats pels mestres, o per ells mateixos. Perquè? És potser la diferència entre ensinistrar i educar?

Cada loco con su tema

Aquest cap de setmana la meva familia ha estat ocupada, cadascú amb lo seu, això sí.

- En Pau ha estat gravant un curtmetratge i s'ha passat tot el dissabte i bona part del diumenge fora de casa. Podeu veure algunes fotos al seu blog.

- En Marc va participar ahir en un títling d'agility i va aconseguir tots els punts per començar a competir. Està feliç!! Ho explica al seu blog.

- I la mestressa: fent tot allò que més li agrada. Una tarda conversant, escoltant i aprenent un piló sobre gossos i avui .... estrenant "primavera" i aprofitant el magnífic matí per dur-nos a fer una excursió vora el riu.

Aprofitant la bona temperatura, tots hem aprofitat per banyar-nos una mica:












En Marc, entrenava a en Donald perquè corrés al seu costat:


I s'aturava amb mi vora el riu, a escoltar la remor de l'aigua:

I la mestressa, contenta i orgullosa dels seus "bitxos":

Interioritats d'una agilitista

L'estratègia estava pensada del dia abans. Quan comencéssin a saltar els grans havia d'agafar-me uns obstacles i dur-me en Negrito a “posar-li el xip”, a que es concentrés i pensés només en agility. Per ara, és un dels obstacles més grans que m'he trobat en aquest esport amb en Negrito: la seva falta de concentració.
Però va passar lo inesperat. Aprofitant que hi havia el medidor, vaig demanar-li a en Josep que m'ajudés a medir en Negrito. Encara no sé quan medeix, perquè vaig sentir el jutge que deia “Montse con Negrito a pista” i em va canviar la cara, vaig sentir pànic! No havia tingut temps de preparar en Negrito com haviem pensat!!
Mentre entrava a la pista vaig sentir companys meus del club com m'animaven i això va donar-me forces. Vaig seure en Negrito davant el primer salt, vaig ajupir-me per posar-me al seu nivell i mirant-lo als ulls vaig dir-li “vinga guapo, ho farem molt bé”.
En sentir el xiulet vaig aixecar-me i sense esperar ni un instant vaig començar a còrrer cridant en Negrito. Salt, salt i rampa .... i baixant de la rampa vaig veure en Negrito clavant-me el ulls: estava esperant les meves indicacions, estava amb mi a la pista, concentrat, motivat i jo m'anava creixent i disfrutant més a cada obstacle que passavem.
Al final de la pista, no podent atrapar en Negrito li vaig cridar “segueix” i quan vaig veure'l volar sobre l'últim obstacle se'm va escapar un crit i un salt d'alegria enormes. Estava feliç:
per mi, per en Negrito, per la feina que hem fet junts i els obstacles que hem superat, per la gent que m'ha ajudat i ha cregut amb nosaltres, per l'encert de la meva aposta personal ....
I jo, que no sóc gens competitiva, he descobert quelcom molt bo de la competició, que és la satisfacció que dóna el reconeixement de la feina ben feta i l'alegria de la gent que t'ha ajudat a aconseguir-la. Gràcies a tots els que m'heu animat i ajudat dins i fora la pista!

Montse

Renteu-vos les mans.

Hi ha persones que permeten que els seus gossos dormin sobre els seus llits o que els llepin la cara (ejem, ejem!!!!). Doncs tots tranquils!!

La Dra. Kate Stenske de la Universitat de Kansas ha realitzat un estudi sobre la possibilitat de transmissió d'enfermetats entre gossos i persones.

Hi ha moltes enfermetats compartides entre els humans i els gossos. Prop del 75% de les enfermetats emergents són zoonòtiques, és a dir, són transferibles d'una espècia a l'altra. Ara bé, Stenske va analitzar el risc de transmissió entre espècies tenint en compte les estadístiques sobre l'estret contacte entre homes i gossos. Va centrar el seu estudi en la bactèria e-coli, comú en el tracte gastrointestinal d'humans i gossos, descobrint que l'e-coli té més resistència als antibiòtics comuns del què s'esperava, encara que les persones tenien més ceps farmacològicament multirresistents que els seus gossos.

Les estadístiques de l'estudi han mostrat que les conductes afectives de dormir amb el gos o deixar-se llepar la cara per ell, no significa un augment de ceps compartits de E-coli. En canvi, sí que s'ha mostrat una associació entre ceps d'E-coli resistents als antibiòtics i propietaris de gossos que no es renten les mans quan haurien de fer-ho.

Així que, dormiu amb els vostres gossos, deixeu-vos llepar, però renteu-vos les mans!!!

Font: Scitech-News