dimarts, 10 de març de 2009

Interioritats d'una agilitista

L'estratègia estava pensada del dia abans. Quan comencéssin a saltar els grans havia d'agafar-me uns obstacles i dur-me en Negrito a “posar-li el xip”, a que es concentrés i pensés només en agility. Per ara, és un dels obstacles més grans que m'he trobat en aquest esport amb en Negrito: la seva falta de concentració.
Però va passar lo inesperat. Aprofitant que hi havia el medidor, vaig demanar-li a en Josep que m'ajudés a medir en Negrito. Encara no sé quan medeix, perquè vaig sentir el jutge que deia “Montse con Negrito a pista” i em va canviar la cara, vaig sentir pànic! No havia tingut temps de preparar en Negrito com haviem pensat!!
Mentre entrava a la pista vaig sentir companys meus del club com m'animaven i això va donar-me forces. Vaig seure en Negrito davant el primer salt, vaig ajupir-me per posar-me al seu nivell i mirant-lo als ulls vaig dir-li “vinga guapo, ho farem molt bé”.
En sentir el xiulet vaig aixecar-me i sense esperar ni un instant vaig començar a còrrer cridant en Negrito. Salt, salt i rampa .... i baixant de la rampa vaig veure en Negrito clavant-me el ulls: estava esperant les meves indicacions, estava amb mi a la pista, concentrat, motivat i jo m'anava creixent i disfrutant més a cada obstacle que passavem.
Al final de la pista, no podent atrapar en Negrito li vaig cridar “segueix” i quan vaig veure'l volar sobre l'últim obstacle se'm va escapar un crit i un salt d'alegria enormes. Estava feliç:
per mi, per en Negrito, per la feina que hem fet junts i els obstacles que hem superat, per la gent que m'ha ajudat i ha cregut amb nosaltres, per l'encert de la meva aposta personal ....
I jo, que no sóc gens competitiva, he descobert quelcom molt bo de la competició, que és la satisfacció que dóna el reconeixement de la feina ben feta i l'alegria de la gent que t'ha ajudat a aconseguir-la. Gràcies a tots els que m'heu animat i ajudat dins i fora la pista!

Montse

9 comentaris:

Dark ha dit...

Montse diu la mama que ets tota una campiona a dins i a fora la pista,que la ilusió i les ganes que hi poses cada vegada son les que et donarán tantas i tantes alegries com aquesta.Moltes felicitats nois,teniu una mama 10!.
Una llepadeta ben gran per cadascú!

Anabel ha dit...

Ja t'ho he dit. És emocionant el que descrius i espero poder sentir aquesta satisfacció algún dia. Vam començar juntes, i em fa molta il.lusió que estigueu on esteu. Moltes petons i llepadetes!!

Esther ha dit...

Diuen que qun planifiques molt una cosa, no sol sortir tan bé com esperaves. En canvi, quan fas una cosa sobre la marxa (com haver d'entrar a pista sense escalfament) sol sortir molt bé!!!! Així que continueu trabllant dur, però a les competicions relaxeu-vos, no us amoineu si canvien els vostres plans, sou un equip tan ben compenetrat que aconseguireu tot el que us proposeu!!!! I aquesta compenetracio us l'heu guanyat a pols tots dos. Així que enhorabona família!!!!

Oneta ha dit...

Felkicitats pel punt, Montse, m'acabo d'assabentar!!! Bien por el negrito!!!!

Un petó, guapa

Oneta ha dit...

Felkicitats pel punt, Montse, m'acabo d'assabentar!!! Bien por el negrito!!!!

Un petó, guapa

Oneta ha dit...

Felkicitats pel punt, Montse, m'acabo d'assabentar!!! Bien por el negrito!!!!

Un petó, guapa

Kikanuka ha dit...

Hola!!!
Teneis una cosita en nuestro blog para recoger....
Besitos para todos
Cristina y familia

Roser ha dit...

Hola Montse!
Caram, quina il·lusió, crec que t'entenc perfectament, deu ser la mateixa sensació que tens quan veus passar les orelles dretes del teu gos guia per la línia de meta movent la cua ;)
MOLTES FELICITATS!
Roser.

Anònim ha dit...

No creus que Negrito es va encomanar de la teva predisposició a fer-ho bé ?
Amb el temps també s'adonarà que, tal i com creiem a casa, com sempre on "poses l'ull, poses la bala".

Petons del pare i la mare.