Aquesta tarda els nens éren a la plaça jugant amb uns amics. Disfrutàven amb un joc que semblava absurd, però que els matenia distrets i contents. Es tractava de llençar un tros de plàstic enlaire fins que quedava penjat a un arbre. Llavors, agafaven una pilota i la llançàven per fer-lo baixar.
Els nens no s'adonaven que quan tiraven la pilota podien trencar una branca, i ha aparegut una mare a explicar-los-hi: "Váis a romper una rama!! O dejas de lanzar el plástico o te pego dos ostias!!" - ha cridat amenaçadora la mare al seu fill. El nen i els seus companys, silenciosament, s'han escampat cadascú cap una banda. Però quan la mare en qüestió ha estat prou lluny i ha retrobat la conversa amb les seves amigues, els nens han tornat al joc d'abans.
I jo em pregunto, seguint els principis de l'ensinistrament en positiu: No hagués estat millor proposar als nens un joc millor enlloc d'amenaçar-los d'aquesta manera?
El què està totalment prohibit en l'ensinistrament en positiu s'aplica a diari amb els nens, ja sigui a la familia com a l'escola, on també s'utilitza contínuament l'amenaça verbal i el càstig per corregir-los.
No ho sé, però tinc un dubte: o alguns gossos són ensinistrats amb massa tacte, o alguns nens són tractats pitjor que alguns gossos. Perquè estic segur que molts propietaris de gossos ensinistrats en positiu permeten que els seus fills siguin renyats i castigats pels mestres, o per ells mateixos. Perquè? És potser la diferència entre ensinistrar i educar?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Puf Montse diu la mama que hi ha moltes mares que les haurien de ensinistrar en positiu avans de tenir criatures jijiji.
Conyes a part,avui día la gent no sembla pas que es molestin gaire en educar als seus fills,més aviat es com aquella frase de "la letra,con sangre entra" i actuen d'aquesta manera tant errada...una pena perque es treuen més bons resultats donant la volta a la situació i fent veure el que no esta bé,que complicats que sou els humans eh? ains senyor...
Us enviem molts petons i llepadetes amics!
Com diu la meva ex-sogra... hi han mares, maresses i cagabandurries i d'aquestes últimes ni han un grapat.
Es veu que trobar un altre joc per que els fills no destrossin la natura es massa feina o les impedeix de fer la xarradeta, o segurament esperen que sigui només l'escola la que ensenyi educació als nens.
una abraçada ben forta
ui, Montse... obriràs un nou bloc per a aquest tema no?
Hi ha pares que voldrien que els mestres o minitors corretgissin als seus fills allò que ells no poden o volen fer a casa.
I la resposta inmediata a fora és un "me cago en ..." i un parell de bufes avans de preguntar res.
Vomitiu... i a aquest pas tard o d'hora - potser més hora que tard- perderàn el respecte dels seus fills. De ben segur que no es comportarien així si el fill fos un animal ferotge o qualsevol altre que, no per por sinó per defensa, els hi ensenyés els caixals en veure aixecar el braç.
Publica un comentari a l'entrada