Això sí, cadascú amb el seu estil personal de natació:
A mi, tot i pesar-me la panxolina, no se'm dóna tan malament això de la natació:
En Negrito, després de moments d'indecisió (o pànic), va acabar nedant pel mig de la gorga:
En Donald, amb el seu estil de cocodril, només ensenya els ulls:
La Pixie buscava la seva pedra de la salvació, on ens enfilàvem per sortir de l'aigua:
I és clar, els que més van disfrutar, van ser els nens (i no tan nens), per acabar rendits (i alguns dormits) a la voreta del riu:
4 comentaris:
jajaja en donald sembla un cocodril
Teniu 4 nedadors de campionat eh! Això sí, a en Donald a partir d'ara li direm cocodril, jeje!
gauauuaua!!!
Si que esteu fresquets!!!!
A mi em fa por l'aigua. No m'agrada ni a la dutxa. brrrrrrrrrrrr
LLepadetes.
Eyyyy quina canya de llac no?si esteu fets un súper nedadors de competició nois jeje;a veure si un día en podem trobar tots allà i ens refresquem junts i fem curses de natació ;)!.
Ah,digueu-li a la vostre mama que la foto que us ha posat al blog es mooooooooolt xula,a la mama li ha encantat!.Llepadetes arf arf!
Publica un comentari a l'entrada