dijous, 22 de gener del 2009

El poder de les carícies

Ja fa molts anys que, essent petita, la mestressa contemplava la iaia i el poder relaxant que les seves carícies tenien sobre els gats i gossos de casa. La iaia els acaronava fent un recorregut des del cap fins la cua, passant per tot el llom, acompanyat, això sí, de dolces paraules i un to de veu tranquilitzador. Els gats ronronejavem i els gossos s'estremien. I tots, es relaxaven i es mantenien al costat de la iaia.
Molts anys després, i sense poder-li preguntar ara a la iaia què sentia fent-los aquells massatges als seus animals, la mestressa s'ha retrobat amb aquesta llarga i somnífera carícia. I ha estat en el mètode de Linda Tellington-Jones. La carícia s'anomena "La marxa de Noé" i és el primer i últim moviment que es fa en una teràpia seguint el mètode Tellington TTouch.
I el millor de tot és que Linda Tellington també va descobrir aquesta i altres carícies terapèutiques a través del seu avi, que a principis del segle XX ja les feia als cavalls de curses que ell entrenava.
Linda Tellington-Jones ha estat a la universitat estudiant-ne i investigant les causes i els efectes dels seus massatges, i ha creat un mètode que, apart d' influir sobre el comportament i salut del teu gos, crea llaços afectius molt forts amb l'animal. Els mateixos llaços afectius que, segurament, van ser els causants i motivadors que els nostres avis acaronéssin els seus animals i els produíssin benestar.
I altra cop hem de confirmar que la sensibilitat és la millor eina per a mantenir relacions inter-espècies i per entendre'ns i conviure.

1 comentari:

Su ha dit...

Fa un parell de mesos varem anar al Montseny i varem trobar unes noies que feien unes ofrenes a les sequoyes. La Denali s'hi va apropar i una d'elles va acariciar-la i va explicar-nos que ella feia teràpia per a gossos malalts. I ens va recomanar que li acariciéssim la columna, de la manera que tu has explicat, i que li poséssim les mans al cor. També va dir-nos que veia a la Denali molt bé, exactament va dir: "bien anclada en la tierra".

Quan ho faig, especialment quan li poso les mans al cor, la Denali s'està quieta quieta... com si escoltés atentament quelcom... Espero que escolti que les meves mans la cuidaran sempre, que no són mans per fer-li mal...