dissabte, 31 de gener de 2009

La fuga xinxillera

Aquesta nit passada en Negrito i en Donald estaven molt neguitosos. S'aixecaven i es movien per casa sigilosament, com cercant alguna cosa.
Al cap d'una estona l'amo s'ha aixecat per veure què els passava. I s'ha trobat la Wink passejant per l'habitació dels nens. Per no despertar la mestressa i els nens l'ha volgut agafar ell tot sol, i se li ha acostat tot cridant-la. I la Wink, que és molt manyaga, ha anat cap a ell i s'ha deixat agafar. I en Pelut? On era en Pelut? Doncs l'amo se l'ha trobat al costat de la gàbia i també l'ha pogut agafar tranquil.lament. Mireu que manyagues són:



Això sí, l'endemà la casa era plena de pèl de xinxilla. Perquè per a una xinxilla passejar per una casa on hi ha tres gossos és tota una aventura, i cada trobada es converteix en un ensurt. I què fa una xinxilla quan s'espanta? Doncs fa com una pistola d'aquelles que tiren serpentines: una petita explosió i un munt de pèl que vola enlaire!

I per acabar, un primer pla d'en Pelut, lluint-se i de la Wink que, fent honor al seu nom, es despedeix fent-vos l'ullet:


2 comentaris:

Anabel ha dit...

Jejejeje... En Casper és una mica més esquerp, eh?? Qué maca esta la Wink!!

Eva ha dit...

Ostres, què grosses les xinxilles! Les feia més petites!!! ai, que en sé ben poc d'aquests animalons...