dijous, 28 d’agost del 2008

Sentiments contradictoris

La Jane ha aconseguit el millor destí per a un gos que està en una protectora: ha estat adoptada. Aquesta setmana viatjarà cap a Madrid, amb la seva nova mestressa. També han estat adoptats cinc gossos més aquesta setmana en el Bú Bup Park: la Troia, en Kamut, en Lalo, la Maia i en Ruff. Bravo!!. És la història que es va repetint: marxen sis gossos que deixen espai a altres que van entrant, esperant aquest millor destí.

La Jane va robar el cor de la mestressa només conèixer-la i ara la notícia de la seva adopció li ha causat una tormenta de sentiments contradictoris. El primer ha estat d'una gran alegria (l'adopció és la millor notícia), però també està tristoia de perdre-li la pista. A la mestressa li hagués agradat molt poder-la dur a casa i fer agility amb ella (té grans condicions per a practicar-lo). Però no era possible.

Ara queda el consol que la Jane tindrà una família humana que de ben segur li donarà tot allò que reclamava al refugi quan movia no només la cua, sinó el cos i l'ànima sencera, quan veia un humà que se li apropava. Trobarem a falta aquest gest quan anem al refugi, però ara tens algú a qui fer-li cada dia i que et podrà respondre sempre amb una carícia.

Jane: gràcies per haver compartit amb la mestressa i en Marc aquelles estones d'agility tan especials al refugi. Agility en estat pur, com a entreteniment i diversió. Atenció innata i generosa cap als humans.

Família humana de la Jane: us desitgem una feliç i llarga convivència amb aquesta gosseta que s'endú amb ella un bocí del nostre cor.

dimarts, 26 d’agost del 2008

Una excursió accidentada

Tot i que on hem anat avui s'hi pot arribar perfectament amb cotxe, la mestressa, aprofitant que jo ara estic molt més lleuger i segueixo bé el seu pas, ha preferit anar-hi a peu. Hem anat a la Font Groga, prop de Sant Gregori, deixant el cotxe al costat de l'esglèsia vella per fer l'últim tram a peu. El lloc és magnífic, una clariana dins un bosc net amb una font fèrrica ben cuidada i neta.

Hem estat una estona allí, gaudint de la fresca i la tranquilitat. Els gossos corriem amunt i avall i els nens s'entretenien a llençar pedres dins el rec per on discorre l'aigua rovellada que surt de la font.

Tornant, i com sempre fan, en Negrito i en Donald corrien amunt i avall dins el seu perimetre de seguretat, des d'on ens controlen i poden seguir-nos.

Ja prop del cotxe, la mestressa parlava amb els nens quan hem sentit un llastimós xeric. En Negrito i en Donald no es veien. Han començat a cridar-los, però no apareixien. Voltaven, cridant i xiulant, i els dos quissos no donaven senyals.

Jo estava molt nerviós, i plorava i la mestressa ha preferit deixar-me dins el cotxe per poder anar a la cerca dels gossos perduts. De cop, ha aparegut en Donald, ha cridat l'atenció els humans i s'ha endinsat enmig d'un bosquet d'esbarzers i aranyoners. La mestressa sentia en Donald allí dins, però semblava impossible poder-hi arribar. Els aranyoners, més alts que la mestressa i proveïts d'aquelles llargues punxes, li esgarrinxaven la pell i no la deixaven passar.

Imagineu-vos el què pensaven els humans veient que en Donald no volia sortir dels esbarzers, però sense sentir en Negrito ...

Finalment, des de sota el marge, en Marc ha aconseguit veure en Donald i treure'l. L'han lligat, no fos cas que tornés a desaparèixer, i ha continuat la recerca d'en Negrito. Quasi una hora ha trigat a aparèixer. Entre plors i crits dels nens, en Negrito baixava per un camp, abatut i cansat, amb la cua entre cames i el cos ajupit.

Sortosament hem arribat tots a casa. He de confessar-vos que en algún moment he vist senyals de rendició en la cara de la mestressa. No és normal que en Negrito hagi desaparegut tanta estona. I quin gos ha estat el qui ha xericat? I perquè? Fins on ha anat en Negrito que ha arribat tant abatut?

Tant és! El més important és que ningú ha prés mal, tret d'un munt d'esgarrinxades a braços i cames dels humans, untades ara de Betadine. Ui!! Com pica tot!!!

dilluns, 25 d’agost del 2008

El nou look d'en Donald

Avui en Donald ha anat a la perruqueria i ha tornat amb una imatge totalment renovada. Ja feia dies que en Marc volia "pelar-lo" igual que la Kira, la nostra amigueta schnauzer agilitista. I no ha parat fins aconseguir-ho. La veritat és que a tots els de casa ens ha agradat el canvi. El què no m'agrada a mi és la colònia que li han posat, i tant jo com en Negrito no fem res més que olorar-lo encuriosits.

Jutgeu vosaltres mateixos el canvi. Aquesta és la imatge pijeta d'en Donald, després de passar pel saló de bellesa:




dissabte, 23 d’agost del 2008

"Living with humans has tought dogs morals"

És el títol d'un article aparegut al Dailymail, en el que es tracta sobre l'adaptació mental que el gos domèstic ha desenvolupat per a conviure i comunicar-se amb els humans. Segur que els que teniu gos heu detectat aquest senyals de comunicació entre les dues espècies, però no és fàcil que us cregui algú que no ha tingut mai gos. Sortosament, s'està començant a estudiar científicament la "moralitat" del gos gràcies a la convivència amb humans i la comunicació bidireccional home-gos.

Per exemple, a casa jo sóc el gos que em comunico més bé amb els humans. La mestressa i l'amo n'han estat parlant, i han trobat molts senyals meus que ambdós entenen de la mateixa manera (tinc gana, vull sortir a la terrassa, tinc pipí, no m'empipis, ....). Però també han detectat altres senyals més complexes i que comporten que jo he entés les normes humanes de convivència. Per exemple:

- Si en Negrito roba menjar, jo lladro fort, renyant-lo.
- Si en Donald s'endú una joguina dels nens, també el renyo.
- Si a l'amo li cau un tros de menjar, jo m'assec a davant, mirant-me'l. No se m'acudiria mai menjar-me'l sense permís, perquè reconec que no és meu (i ja sabeu els què em coneixeu com m'agrada a mi menjar!!!) Els altres gossos de casa no la respecten mai aquesta norma.






Per a qui li interessi, aquesta és, més o menys, la traducció de l'article:

"Els científics han descobert que els gossos estan desenvolupant un sentit de “joc net”. Amb el contacte humà s'estan tornant més intel.ligents i fins i tot estan aprenent moral. Segons els científics el fet que el joc dels gossos difícilment s'intensifiqui fins a una baralla mostra que els animals respecten les regles socials.

Durant l'estudi es tractava amb gossos que sostenien la pota amunt i se'ls premiava amb menjar. Quan a un gos solitari se li demanava que alcés la seva pota sense donar-li un premi el joc durava fins a 30 minuts. Però quan es provava amb dos gossos junts, però només es premiava a un, el gos no premiat aviat deixava de jugar. El Dr. Gamma Friederike, de la Universitat de Viena, que dirigia l'estudi, deia que els gossos mostren una forta aversió a la desigualtat.

En el primer Fòrum de Ciència Caní es reunien a Budapest més de 200 experts per parlar de què passa dins de la ment d'un gos.

La tendència humana d'investigar els estats d'ànim dels gossos amb paràmetres humans no és cientìfic, però realment tenen algunes habilitats mentals notables que els permeten créixer en el seu hàbitat estrany - el nostre món.

El Dr. Peter Pongracz des d'Eotvos Lorand University, Budapest, i els seus col.laboradors han produït lladrucs de gossos que contenen informació que la gent pugui entendre.

Trobaven que fins i tot la gent que mai no ha tingut un gos pot reconèixer el 'significat' emocional de lladrucs produïts en diverses situacions, com quan un gos es troba jugant, abandonat o davant un desconegut.

El seu equip ha desenvolupat ara un programa informàtic que pot agregar centenars de lladrucs enregistrats en diverses escenes i reduir-los als seus components acústics bàsics. Trobaven que cada un dels diferents lladrucs té uns patrons clars de freqüència, tonalitat i pulsació, i que una xarxa neuronal artificial pot utilitzar aquests trets per a identificar correctament un lladruc que mai no s'ha sentit abans. Això és l'evidència més llunyana que el lladruc transmet informació sobre l'estat mental d'un gos, es declara a New Scientist Magazine.

També descobrien que la gent pot identificar lladrucs que transmeten emocions o estats com felicitat, solitud o agressió. 'Fins i tot nens de sis anys que mai no han tingut un gos reconeixen aquests patrons', diu el Dr. Pongracz. Els gossos no són capaços de 'parlar'-nos a nosaltres però poden entendre alguns aspectes de comunicació humana.

Al fòrum a Budapest, el Dr. Akiko Takaoka des de Kyoto University al Japó descrivia el seu treball inèdit en que examina el què passa dins de la ment d'un gos quan sent la veu d'un desconegut. Mostrava als gossos una sèrie d'enregistraments de veus desconegudes - tant d'homes com de dones - amb cada veu seguida per una foto d'una cara humana en una pantalla. Si el gènere de la cara no lligava amb la veu, els gossos fitaven més temps, un senyal que les seves expectatives no s'acomplien.

El Dr. Takaoka deia: 'Això suggereix que els gossos generen una representació visual interna d'un home o dona relacionada amb la veu.' Suggereix que aquesta habilitat per inferir informació sobre una persona de la seva veu podria ajudar als gossos a comunicar-se amb gent. Fins ara això s'havia acceptat amb altres animals, incloent-hi els grans simis, no obstant aquesta qualitat estava reservada només a la més intel.ligent de les espècies.

Però el Dr. Alexandra Horowitz de la Universitat Barnard a Nova York prefereix el terme "teoria de comportament" per a descriure la idea aparent dels gossos. És més una qüestió de comportament més que de ment. Ho il.lustra en el seu estudi recent amb els gossos jugant amb els humans, utilitzant senyals apropiats per a captar l'atenció o indicant el seu desig de jugar. Podria ser interpretat com a lectura de ment, admet, però una explicació més simple és que els gossos estan llegint el llenguatge del nostre cos i reaccionen d'una manera estereotipada."








dijous, 14 d’agost del 2008

Berenada a la Font del Raig

Aquesta tarda la mestressa i els nens han improvitzat una berenada a la Font del Raig. Han sortit amb en Negrito i en Donald, i com sempre, eren els gossos els qui obrien camí.

Donald i Negrito: Seguiu-nos, és per aquí!!

Negrito: Em sembla que ja arribem!


Pau: Ei, aquesta aigua és molt freda!!!




Negrito: Donald, no t'encantis, seu a taula que em sembla que menjarem!!


Donald: Si ja ho sabia jo! Ja estan menjant i no ens han convidat!!



La tornada, els nens passejant enmig dels camps i els gossos remullant-se al rec:

Marc: Escolta quin soroll fa la userda quan la trepitges!
Negrito: Ui que bé, poder refrescar una mica les potetes!






















Donald: Buff, quina picor!! Tinc el pèl ple de boletes enganxades!! Em sembla que ja me n'he menjat una, puaggg!!




























Donald: Deixa'm aprofitar per posar-me guapo, que la mestressa sempre diu que surto molt lleig a les fotos.



I jo, pobre de mi, que no he pogut anar a l'excursió, després m'han tret a caminar pel poble i m'han deixat amb la llengua fora. Sort que hem parat pel camí per a saludar aquesta gateta tan manyaga i preciosa i sort també que en Donald no era amb nosaltres, perquè amb els gats és molt maleducat i sempre els espanta i empaita.

dimecres, 13 d’agost del 2008

Improvitzant pistes d'agility

Aquest estiu se'ls està fent etern als agilitistes de casa. Troben a faltar poder fer pistes i per això van a tot arreu amb els salts, l'eslàlom de les fletxes i un tub cec dins el cotxe. Així, quan veuen un prat verd s'hi poden plantar i matar el cuc d'agility.

Dilluns però, la mestressa i en Marc van poder compartir moments d'agility amb una gosseta molt especial: la Selva. Aquesta gossa és la que els va dur al Bú Bup Park quan van decidir que en Marc havia de tenir un gos exclussivament per a ell per a practicar-hi agility. Aquell no era el millor moment per endur-se la Selva, i van presentar-los el nostre Donald, que va ser el que finalment va venir a casa i el que ha acabat entrant a les pistes amb en Marc.

Doncs bé, aquest dilluns la Selva era al Bú Bup Park i la sorpresa va venir quan van descobrir que els seus amos eren agilitistes i s'estava iniciant a la pista. La mestressa va treure els obstacles i van poder veure-la en acció. També van treure la Jane i altres gossos del refugi i van viure uns moments molt especials. Ja són cinc els gossos del Bú Bup que coneixem i practiquen l'agility (Selva, Donald, Jaco, Dogui i Ron). Tant de bo la Jane també es pogués afegir a la llista algún dia!

El proper dia 6 la Selva vindrà amb els seus amos i els companys del seu club a saltar a Bàscara i ens han convidat a anar-hi per a gaudir de moments agilitistes i perquè en Donald i la Selva puguin veure's. Esperem no faltar-hi i gaudir altra cop de la bona companyia de l'Albert, la Susanna, en Golfo i la Selva!


diumenge, 10 d’agost del 2008

En Casper ja és a Sant Hilari

Ahir en Casper (la nostra "cerilleta" mascle) va anar a la seva nova casa. A partir d'ara viurà amb en David, l'Anabel, en Rayo i la Nala. El què jo no entenia és perquè en Donald i en Negrito també marxaven amb el cotxe i a mi en deixaven a Sant Gregori, tot dient que el pobre Nervi no aguantaria. A què es referien? Potser a l 'emoció de deixar el nostre Casper a una altra casa? Au, vinga! Que jo ja n'he passat de tots color per plorar per aquestes coses!!
Però quan vaig veure les fotos de Sant Hilari ho vaig entendre tot. Aprofitant l'anada van anar a fer una excursió pels voltants, i també s'hi van afegir l'Anna, en Guillem i en Yako. Tot plegat, cinc gossos passejant pel bosc i uns amos fent tastets de les diferents font que s'anaven trobant pel camí. Van arribar rebentats! Vet aquí perquè jo no hi podia anar!

Aquí en Negrito, en Yako i en Donald, obrint pas entre els castanyers:



En Yako va estar jugant una bona estona a l'estira i arronsa amb en Pau amb un pal:


I aquí es veuen en Donald i en Negrito inspeccionant el sòl (val a dir que la única cosa que van endur-se a casa va ser una pudor espantosa després de revolcar-se on ja us imagineu, puaggg!!)



La mestressa i els nens van tornar amb vàries excuses per a tornar a Sant Hilari. Primer, per visitar en Casper i segon, que només van beure de 5 de les 117 fonts que hi ha al municipi. Així que, la propera vegada marxaran amb motxilles per a conèixer les fonts més amagades a la muntanya. Tot això abans que arribi el fred, que la mestressa és molt fredaluca.

dimecres, 6 d’agost del 2008

Estem d'aniversari!!


Avui en Marc fa nou anys. Moltes felicitats!!

Però avui també és el meu cumple. Avui fa tres anys que vaig arribar a casa. Vaig ésser el regal del sisè aniversari d'en Marc. Ell demanava una PlayStation i un gos i li van donar a triar: i em va triar a mi, iuju!!!

No sabeu quina sensació es té quan s'arriba a una casa on dos nens et reben amb aquella cara d'il.lusionats i encuriosits!! Quines carantonyes més dolces!! Quin menjar més exquisit!! Quina casa més comfortable!! Quin llit més tou!! Quina tranquilitat!!

I hores d'ara, quan jo ja porto tres anys a aquesta casa, encara no ha entrat la PlayStation. I és que el nens, amb els animalons de casa, en tenen més que suficient per a entretenir-se.

Els nens i jo hem aprés moltes coses junts i esperem passar molts més anys plegats i seguirem compartint amb vosaltres, amics del blog, els nostres aniversaris i vivències.


dilluns, 4 d’agost del 2008

Parc per a gossos

Malauradament, a Catalunya, les actuacions de les administracions públiques respecte als gossos es limiten al manteniment d'un cens, a la instal.lació d'expenedors de bosses, la recollida d'animals abandonats i, en alguns casos, la organització de campanyes de vacunació o esterilització. El gos és tractat més com a un problema de salut pública que com a un ésser viu que conviu amb els humans.

Hem de ser conscients que els gossos ens hem convertit en un habitant urbà més, i que per això cal donar-nos uns serveis i exigir-nos el compliment d'unes normes a través, és clar, del nostre propietari.

A Vitacura (Xile) han tingut una idea genial. Han adaptat un espai només per a gossos. I no és només un pipí-can, ni un tancat en un descampat. Es tracta d'un espai dins un parc públic enorme, vallat i molt ben pensat. És un espai per a socialitzar el gos, per a educar-lo i per a disfrutar-hi. Perquè, a més de les mesures higièniques, s'hi han tingut en compte les necessitats lúdiques del gos. I per això, s'hi han instal.lat uns obstacles inspirats en els d'agility, per a què el gos pugui ser estimulat, educat i pugui jugar amb el seu amo i altres gossos.

Nosaltres no som competidors d'agility, però en disfrutem molt. Perquè fer agility no és només per a fer competició, sinó per a educar i establir llaços amb el teu gos a través del joc. Tot plegat, molt beneficiós tant per al gos com per al seu amo.

El projecte de Vitacura ja ha estat explicat a l'Ajuntament de Sant Gregori. Seria fantàstic que el nostre poble fos innovador respecte al tracte amb els gossos.