dimarts, 26 d’agost de 2008

Una excursió accidentada

Tot i que on hem anat avui s'hi pot arribar perfectament amb cotxe, la mestressa, aprofitant que jo ara estic molt més lleuger i segueixo bé el seu pas, ha preferit anar-hi a peu. Hem anat a la Font Groga, prop de Sant Gregori, deixant el cotxe al costat de l'esglèsia vella per fer l'últim tram a peu. El lloc és magnífic, una clariana dins un bosc net amb una font fèrrica ben cuidada i neta.

Hem estat una estona allí, gaudint de la fresca i la tranquilitat. Els gossos corriem amunt i avall i els nens s'entretenien a llençar pedres dins el rec per on discorre l'aigua rovellada que surt de la font.

Tornant, i com sempre fan, en Negrito i en Donald corrien amunt i avall dins el seu perimetre de seguretat, des d'on ens controlen i poden seguir-nos.

Ja prop del cotxe, la mestressa parlava amb els nens quan hem sentit un llastimós xeric. En Negrito i en Donald no es veien. Han començat a cridar-los, però no apareixien. Voltaven, cridant i xiulant, i els dos quissos no donaven senyals.

Jo estava molt nerviós, i plorava i la mestressa ha preferit deixar-me dins el cotxe per poder anar a la cerca dels gossos perduts. De cop, ha aparegut en Donald, ha cridat l'atenció els humans i s'ha endinsat enmig d'un bosquet d'esbarzers i aranyoners. La mestressa sentia en Donald allí dins, però semblava impossible poder-hi arribar. Els aranyoners, més alts que la mestressa i proveïts d'aquelles llargues punxes, li esgarrinxaven la pell i no la deixaven passar.

Imagineu-vos el què pensaven els humans veient que en Donald no volia sortir dels esbarzers, però sense sentir en Negrito ...

Finalment, des de sota el marge, en Marc ha aconseguit veure en Donald i treure'l. L'han lligat, no fos cas que tornés a desaparèixer, i ha continuat la recerca d'en Negrito. Quasi una hora ha trigat a aparèixer. Entre plors i crits dels nens, en Negrito baixava per un camp, abatut i cansat, amb la cua entre cames i el cos ajupit.

Sortosament hem arribat tots a casa. He de confessar-vos que en algún moment he vist senyals de rendició en la cara de la mestressa. No és normal que en Negrito hagi desaparegut tanta estona. I quin gos ha estat el qui ha xericat? I perquè? Fins on ha anat en Negrito que ha arribat tant abatut?

Tant és! El més important és que ningú ha prés mal, tret d'un munt d'esgarrinxades a braços i cames dels humans, untades ara de Betadine. Ui!! Com pica tot!!!

4 comentaris:

Dark ha dit...

Ostres quin ensurt familia :(,menys mal que al final han aparegut tots i la cosa ha quedat en una regada de betadine!
Llepadetes per els quissos i una abraçada de la mama per fer passar la mala estona arf arf!

Anònim ha dit...

Uf, quina mala estona... Sort que tot s'ha pogut arreglar amb betadine!

Anabel (Rayo, Nala i Casper)

Esther (de la Gaïa) ha dit...

Ostres quin ensurt! Ara que ja ha passat tot i esteu a casa tranquils, segur que us agradaria haver vist en Negrito per un forat, per saber on ha anat, què ha fet, i sobretot, per quin motiu s'ha allunyat tant de vosaltres. Si com a mínim poguéssin parlar, en nNgrito us podria donar la seva versió, o si més no buscar-se una bona excusa, jiji

Eva ha dit...

Wow! En aquella zona... Un senglar? una femella? un marge empinat? una btt embalada? Caram, quin ensurt i quin disgust, sort que tot ha acabat bé. A recuperar-se toca!