dissabte, 23 d’agost del 2008

"Living with humans has tought dogs morals"

És el títol d'un article aparegut al Dailymail, en el que es tracta sobre l'adaptació mental que el gos domèstic ha desenvolupat per a conviure i comunicar-se amb els humans. Segur que els que teniu gos heu detectat aquest senyals de comunicació entre les dues espècies, però no és fàcil que us cregui algú que no ha tingut mai gos. Sortosament, s'està començant a estudiar científicament la "moralitat" del gos gràcies a la convivència amb humans i la comunicació bidireccional home-gos.

Per exemple, a casa jo sóc el gos que em comunico més bé amb els humans. La mestressa i l'amo n'han estat parlant, i han trobat molts senyals meus que ambdós entenen de la mateixa manera (tinc gana, vull sortir a la terrassa, tinc pipí, no m'empipis, ....). Però també han detectat altres senyals més complexes i que comporten que jo he entés les normes humanes de convivència. Per exemple:

- Si en Negrito roba menjar, jo lladro fort, renyant-lo.
- Si en Donald s'endú una joguina dels nens, també el renyo.
- Si a l'amo li cau un tros de menjar, jo m'assec a davant, mirant-me'l. No se m'acudiria mai menjar-me'l sense permís, perquè reconec que no és meu (i ja sabeu els què em coneixeu com m'agrada a mi menjar!!!) Els altres gossos de casa no la respecten mai aquesta norma.






Per a qui li interessi, aquesta és, més o menys, la traducció de l'article:

"Els científics han descobert que els gossos estan desenvolupant un sentit de “joc net”. Amb el contacte humà s'estan tornant més intel.ligents i fins i tot estan aprenent moral. Segons els científics el fet que el joc dels gossos difícilment s'intensifiqui fins a una baralla mostra que els animals respecten les regles socials.

Durant l'estudi es tractava amb gossos que sostenien la pota amunt i se'ls premiava amb menjar. Quan a un gos solitari se li demanava que alcés la seva pota sense donar-li un premi el joc durava fins a 30 minuts. Però quan es provava amb dos gossos junts, però només es premiava a un, el gos no premiat aviat deixava de jugar. El Dr. Gamma Friederike, de la Universitat de Viena, que dirigia l'estudi, deia que els gossos mostren una forta aversió a la desigualtat.

En el primer Fòrum de Ciència Caní es reunien a Budapest més de 200 experts per parlar de què passa dins de la ment d'un gos.

La tendència humana d'investigar els estats d'ànim dels gossos amb paràmetres humans no és cientìfic, però realment tenen algunes habilitats mentals notables que els permeten créixer en el seu hàbitat estrany - el nostre món.

El Dr. Peter Pongracz des d'Eotvos Lorand University, Budapest, i els seus col.laboradors han produït lladrucs de gossos que contenen informació que la gent pugui entendre.

Trobaven que fins i tot la gent que mai no ha tingut un gos pot reconèixer el 'significat' emocional de lladrucs produïts en diverses situacions, com quan un gos es troba jugant, abandonat o davant un desconegut.

El seu equip ha desenvolupat ara un programa informàtic que pot agregar centenars de lladrucs enregistrats en diverses escenes i reduir-los als seus components acústics bàsics. Trobaven que cada un dels diferents lladrucs té uns patrons clars de freqüència, tonalitat i pulsació, i que una xarxa neuronal artificial pot utilitzar aquests trets per a identificar correctament un lladruc que mai no s'ha sentit abans. Això és l'evidència més llunyana que el lladruc transmet informació sobre l'estat mental d'un gos, es declara a New Scientist Magazine.

També descobrien que la gent pot identificar lladrucs que transmeten emocions o estats com felicitat, solitud o agressió. 'Fins i tot nens de sis anys que mai no han tingut un gos reconeixen aquests patrons', diu el Dr. Pongracz. Els gossos no són capaços de 'parlar'-nos a nosaltres però poden entendre alguns aspectes de comunicació humana.

Al fòrum a Budapest, el Dr. Akiko Takaoka des de Kyoto University al Japó descrivia el seu treball inèdit en que examina el què passa dins de la ment d'un gos quan sent la veu d'un desconegut. Mostrava als gossos una sèrie d'enregistraments de veus desconegudes - tant d'homes com de dones - amb cada veu seguida per una foto d'una cara humana en una pantalla. Si el gènere de la cara no lligava amb la veu, els gossos fitaven més temps, un senyal que les seves expectatives no s'acomplien.

El Dr. Takaoka deia: 'Això suggereix que els gossos generen una representació visual interna d'un home o dona relacionada amb la veu.' Suggereix que aquesta habilitat per inferir informació sobre una persona de la seva veu podria ajudar als gossos a comunicar-se amb gent. Fins ara això s'havia acceptat amb altres animals, incloent-hi els grans simis, no obstant aquesta qualitat estava reservada només a la més intel.ligent de les espècies.

Però el Dr. Alexandra Horowitz de la Universitat Barnard a Nova York prefereix el terme "teoria de comportament" per a descriure la idea aparent dels gossos. És més una qüestió de comportament més que de ment. Ho il.lustra en el seu estudi recent amb els gossos jugant amb els humans, utilitzant senyals apropiats per a captar l'atenció o indicant el seu desig de jugar. Podria ser interpretat com a lectura de ment, admet, però una explicació més simple és que els gossos estan llegint el llenguatge del nostre cos i reaccionen d'una manera estereotipada."








2 comentaris:

Anònim ha dit...

hola! moltes vegades entro al vostre blog, m'agrada i em fa somriure. Gràcies. I ara us voldria
demanar un favor. Visc a Arbúcies tinc un gos, també arreplegat,molt dolç,carinyos,gens agressiu, però
que no en fa gens de cas i com més temps passa menys, per aixó busco un ensinistrador que sigui dels voltants, que sigui bo, i no en sé trobar cap. No em podrieu pas passar informació d'algun? Moltes gràcies.
Teresa

montse ha dit...

Hola Teresa,
M'alegra que ens llegeixis i que et diverteixis amb nosaltres. Nosaltres ens ho passem molt bé redactant el blog. També ens alegra conèixer altres arreplegadors, i t'animem a anar-nos explicant coses vostres en el nostre blog.
Si vols pots enviar-me un mail a mar(arroba)zentinex.com i et contestaré al tema de l'ensinistrament, que fer-ho en un comentari podria ser massa llarg.
Una abraçada,
Montse