diumenge, 16 de desembre de 2007

A REVEURE, ESTIMADÍSSIM COOKIE!

Aquest matí, en Cookie ha mort i a casa estan tots molt tristos, sobretot la mestressa i en Pau, que no han parat de plorar en tot el dia. En Pau està dessolat, era el seu conillet, tan carinyós, tan tendre, ... En Pau i en Cookie tenien un feeling especial, ningú com en Pau podia tenir-lo en braços i adormir-lo.

Quines converses tan tristes les d'avui:

- Mama, tenen ànima els conills?

- I què és l'ànima?

- Allò que no mor mai i on viuen els sentiments.

- I tant que en tenen, en Cookie t'estimava i el seu amor el tindras per sempre, igual que tú el recordaras i estimaras tota la vida.

Que trist és veure un nen perdre la seva estimada mascota. Que trist és veure una mare desconsolada que no pot consolar el seu fill. Que trist és perdre un company com en Cookie.

Eres un conill genial! Ens has deixat molt bon records i no t'oblidarem mai! T'estimem Cookie preciós!



5 comentaris:

laura "la mama de la vivi" ha dit...

ufff ¡¡¡ ho sento molt. de fet, qui no te animals, siguin com siguin, no saben la buïdor que se sent.
Com ja sabeu, tinc un ratolí rescatat del carrer, i l'he agafat tant de carinyo que quan falti també el ploraré. Només persones sensibles com nosaltres ho entenem.
En Cookie, segur que está en el cel dels conills, un cel que está plé de pastanagues i amiguets que l'estimaran per sempre més.

Ho sento Pau. petonets.

Anònim ha dit...

Hi ha, en algun racó de l'Univers, un lloc sense temps on tots el jocs acaben en rialles, on les llàgrimes són de riure, on tots els éssers juguen entre ells menystenint l'arrogància de la supervivència, un lloc sense perills i sense ensurts on la Vida va més enllà de la vida mateixa. Hi ha, en algun racó de l'Univers, un lloc imaginari que només cap en la ment lliure d'un infant. Aviu hi ha arribat un conillet alegre: feu-li una gran festa de benvinguda!!

--MRK, pensaments nocturns.

Gemma-Rafa ha dit...

ho sento molt Montse, tots deveu estar molt tristos, però en Cookie ha set molt feliç, poquet temps, però amb la millor de les famílies
un petò ben fort

Núria ha dit...

Vaja. Nosaltres també ho sentim moltíssim. Entenem perfectament com us sentiu, primer perquè ja hem passat pel tràngol de perdre un amic de quatre potes vàries vegades, i segon perquè ahir mateix se'n va anar un dels gossos de la pineda.

Des de Sant Feliu us enviem una forta abraçada i molts ànims.

Eva Linda ha dit...

No ho he vist fins avui... tan sols dir-vos que el recordeu aixi tal i com era, com jugaveu, com reieu, com l'adormieu... un petonet molt fort per a cada un. I siusplau Cookie fes-li un petonet a la meva Chip i a la meva Cunills quan les trobis en aquest univers de felicitat on ara vius, i fes-nos un foradet al teu costat per quan hi vinguem pasar-la plegats.