Per la Carlita, el primer amor d'en Negrito.

"Hay un puente que queda entre el Paraíso y la Tierra, y se llama Puente del Arco Iris.

Cuando un animal que ha sido especialmente amado por alguien aquí en la Tierra muere, entonces va al Puente del Arco Iris.

Allí hay valles y colinas para todos nuestros amigos especiales, para que ellos puedan correr y jugar juntos.

Hay mucha comida, agua y sol, y nuestros amigos se encuentran cómodos y al abrigo.

Todos los animales que han estado enfermos o que eran ancianos, recuperan su salud y vigor; aquellos que fueron heridos o mutilados recuperan lo perdido y son fuertes nuevamente, tal como los recordamos en nuestros sueños de días y tiempos pasados.

Los animales están felices y contentos, excepto por una pequeña cosa: cada uno de ellos extraña a alguien muy especial, alguien a quien tuvo que dejar atrás.

Todos corren y juegan juntos, pero llega un día en que uno de ellos se detiene de repente y mira a la lejanía. Sus brillantes ojos se ponen atentos; su impaciente cuerpo se estremece y vibra. De repente se aleja corriendo del grupo, volando sobre la verde hierba, moviendo sus patas cada vez más y más rápido.

Tú has sido avistado, y cuando tú y tu amigo especial finalmente se encuentran, los dos se abrazan en un maravilloso reencuentro, para nunca separarse de nuevo. Una lluvia de besos cae sobre tu rostro; tus manos acarician nuevamente la cabeza amada, y puedes mirar nuevamente a los confiados ojos de tu mascota, tanto tiempo apartada de tu vida, pero nunca ausente de tu corazón.

Entonces los dos cruzan el Puente del Arco Iris juntos..."

Ha mort la Carlita, el primer amor d'en Negrito, la mare dels seus primers fillets, gosseta fidel i carinyosa, estimada i apreciada per la seva família humana.

Un fort petó per la Natalie i els seus fills, que viuen moments tan tristos.

Coses de bèsties.

Aquest són alguns dels conillets que han estat rescatats d'un solar que s'anava per edificar a Barcelona. Era un centre d'abandonament, es veu. Els conillets hi havien procreat i ara n'hi havia 28. Tots són conills nans, és a dir, provenen de cases particulars on els tenien com a mascota. Han estat rescatats per ANAC (la protectora de conills on vam recollir en Cookie) i tots estan vivint a casa d'una voluntaria, esperant algú que vulgui adoptar-los. S'han hagut de desparasitar, perquè anàven plens de puces i dos han mort (un d'ells era una conilleta prenyada que ha tingut un part prematur). Però en general, gràcies a les cures de la voluntaria d'ANAC, s'estan recuperant i tots estan molt bé.

I aquest només és un exemple. Les protectores estan saturades de gossos i gats que després d'haver fet gràcia, o de ser d'una raça de moda, o que fa il.lusió a un nen que no se'n pot fer responsable..... ACABEN FENT NOSA!

És que no s'aturarà mai tot això? Perquè deixeu els vostres animals abandonats quan ells depenen de vosaltres? Si heu triat tenir un animal no us en podeu desprendre amb tanta facilitat (o potser hauria de dir No Us n'hauríeu de poder desprendre). Però ben mirat, si feu el mateix entre vosaltres, què podem esperar els animals que feu amb nosaltres?

La veritable fidelitat

La Gemma i en Rafa han perdut la seva Princi fa molt poc i no poden pensar en altra cosa, tot i que tenen dos gossos més. Si entres al seu blog (enllaç “Amics garrotxins”) és clar que últimament el centre dels seus pensament és la Princi i la seva lamentable pèrdua. I els entenc bé.

I és que qualsevol humà no coneix la veritable dimensió de la fidelitat fins que té un gos. Tant és si arriba a casa content, enfadat o trist, que les coses li vagin bé o malament, que tingui un adossat o un piset de trenta metres, que les factures a final de mes no el deixin dormir o que vagi sobradíssim, que et passegi amb un 4x4 d'aquells que porten ara els nou-rics o una tartana destartalada, que passis unes vacances de motxilla o et muntin un viatge o una estada a la platja amb tots els luxes .... Si canvies el teu status social i ets humà segur que et canvien els amics humans. Ara bé, si tens un gos al teu costat, segur que ell no se'n mourà ni canviarà el seu tracte. Els gossos no canviem d'amics de la mateixa manera que els humans. Si tens un amic caní, el tindràs per sempre.

Els gossos som així!! Ens agrada passejar amb els humans, jugar-hi, que ens acaronin, que ens protegeixin i ens cuidin. A la Princi no li va faltar res d'això durant el temps que va estar amb la Gemma i en Rafa i poden estar-ne ben satisfets. Ells donen i reben dels seus gossos quelcom que moltes vegades els humans no són capaços de donar-se entre ells, i en bona part és gràcies a que els cànids domèstics som agraïts i desinteressadament fidels.

A veure si n'apreneu sapiantíssims humans!!