Sensibilitat i ulls de gos

Està clar que pel fet de compartir bona part del nostre espai vital amb el nostre gos, fa que també compartim un llenguatge que va més enllà de les “ordres”, carinyitus o paraules que dirigim al nostre ca.

La meva àvia (la meva primera gran mestra del món animalístic) sempre m'ho deia: et miren, t'observen, i saben més coses ells de tú que tú mai sabras d'ells. I tenia raó la iaia.

Avui hem estat competint, i com ens passa sovint, a la pista d'agility ens hem eliminat molt aviat. Així que, un cop recuperat en Negritu, hem pogut continuar la pista sense cap mena de pressió ni nervis. I l'hem acabat, i l'hem fet bé, i hem sortit tan contents que per la pista de jumping ens sobrava motivació. Ai! Llàstima que ja al final del jumping en Negritu ha entrat per la boca incorrecte al tub. Però, novament, hem acabat molt contents, havent superat el nostre gran problema: la concentració d'en Negritu dins la pista.

I altra cop, una persona que em porta molts anys, m'ha donat un savi consell. I aquest cop ha estat en Marc, que amb to prudent, m'ha fet notar que és culpa meva que en Negritu no es concentri, perquè quan ens eliminen de bon principi i tenim la oportunitat d'acabar la pista sense la pressió de “com sortirà” i només amb la intenció de “fer-la”, ho fem molt bé.

Està clar que en Negritu i jo tenim objectius diferents quan entrem a la pista, i a més ho fem amb una actitud diferent. Però, precisament perquè en Negritu és de la familia, i conviu amb nosaltres, i m'observa continuament, sap molt bé quin és el meu estat d'ànim quan ens posem davant el primer obstacle. I, malauradament, no aconsegueixo dissimular el meu estat nerviós, el meu dubte sobre si podrem fer tota la pista seguida i lligada. I aquest dubte, aquests nervis, es dirigeixen directament al Negritu que està a l'espera davant el primer obstacle. I després el veig girar-me la cara, i jo, atontadeta pel moment que estem visquem, penso que està desconcentrat i decideixo acostar-m'hi per sortir al costat d'ell.

En Negritu sap que estic nerviosa, i això el posa nerviós i intenta sortir d'aquesta situació. Se'n va a fer un volt per la pista, i quan ha saludat al públic, o al jutge, torna al meu costat per tornar-hi. Potser ja se n'ha adonat que quan s'escapa i torna al meu costat em troba ja més relaxada (és clar, normalment ja ha trepitjat algún altre obstacle i estem eliminats) i després fem la pista sense pressió, i ens ho passem bé, i em troba contenta al final de la pista.

En Negritu em coneix molt més que el què jo el pugui arribar a conèixer. Serà qüestió d'intentar posar “ulls de gos” i girar-nos d'esquena als nervis.

Gestionant i aprofitant l'estrés

Hi ha gent que confón l'ensinistrament en positiu amb apartar el gos de qualsevol situació que pugui alterar-lo emocionalment. Però l'estrés conviu amb nosaltres, homes i gossos, a diari. No podem garantir que l'entorn es mantingui constant i comfortable i hem de saber-nos adaptar als canvis. Fer viure al nostre gos en un ambient inalterable i controlat no crec que li aporti cap benefici. Sí, sí, mentre mantinguem el nostre gos en aquest ambient el veurem treballar a la perfecció, concentrat i disfrutant. Però, tant si estem preparant el nostre gos per competir, com si pretenem dur-lo amb nosaltres a altres llocs on haurà de conèixer gent, animals i ambients diferents, hem d'ensenyar-lo a gestionar l'estrés que això li causarà.

Amb en Negritu aquest any hem començat a anar a competicions (que no vol dir que hem començat a competir). La intenció aquest any, precisament, no és fixar-nos en el resultat, sinó en la nostra evolució i la nostra adaptació a l'ambient de competició.

Un diumenge de competició comporta moltíssims canvis:

- ens aixequem més aviat
- viatgem en cotxe
- sortim contents però carregats de nervis
- arribem a un lloc diferent, amb molts gossos amb actituds i situacions molt diverses (alguns passejant calmadament amb els seus amos, altres tancats en transportins, dormint tranquils o bordant contínuament, femelles en zel, mascles excitats, ...)
- la meva actitud minuts abans de sortir a pista no és la mateixa que en un entrenament (vulguis o no, els nervis s'apoderen de tú) i això afecta directament l'estat emocional del teu gos (i més si parlem d'un gos altament sensible com en Negritu)
- a l'inici de la pista segur que no em coloco de la mateixa manera que en un entrenament al club. Al club, si en Negritu comença malament, senzillament el crido i tornem a començar. En competició vols evitar començar malament i el teu cos ja indica cert nerviosisme.
- Vulguis o no, canvies de xip: passes del “passem-ho bé” al “vinga, fem-ho bé”, ambdues actituds positives però amb una càrrega d'estrés diferent.

Doncs tot això per explicar-vos que aquest cap de setmana hem estat competint a Vinarós, una competició on tots els elements anteriors han estat presents en la seva màxima expressió. I ahir, quan vam acabar les nostres pistes, vaig asseure'm sota un parasol, per seguir la competició dels altres i vaig adonar-me que en Negritu estava relaxat plàcidament als meus peus, i que també ho havia estat el dissabte quan seguiem els títlings on no participàvem. I feia pocs minuts que en Negritu havia sortit a pista, acompanyat per una mestressa carregada de nervis i havien resolt favorablement el nostre principal problema i havien sortit contents i somrients.

És una feinada gestionar l'estrés (tant pel gos com per l'amo). Però treure sovint el gos de l'entorn que coneix i domina, li comporta un benefici, sempre que sapiguem observar el nivell d'estrés que el gos té. Perquè no podem deixar-lo arribar a un punt on els gos entra en un bucle d'on no sap sortir, on es va carregant i no atèn als senyals que puguem donar-li per a calmar-lo, i on li estem creant un record molt negatiu per a tornar a afrontar aquesta experiència en el futur.

Quan veus a venir que el gos pot entrar en aquest estat, o que ha començat a entrar-hi, val més ajudar-lo a sortir-ne i si cal agafar-lo en braços i endur-te'l (com he hagut de fer algún cop amb en Negritu dins una pista). Perquè he vist gossos bloquejats dins la pista i l'amo l'ha volgut mantenir a dins a fi de calmar-lo o per poder acabar el recorregut perque el gos se'n vagi amb un bon record. Però un gos que s'ha passat encara que sigui 20 segons o mig minut bloquejat dins la pista, no crec que el parell de salts que se li puguin fer després li comportin un record prou positiu com per relaxar-se, desbloquejar-se i no guardar allò en la seva memòria com una mala experiència.

I el gos, sortint de pista, SEMPRE ha de trobar-se amb el somriure del seu guia (encara que sigui forçat!!), un premi, una carícia i una estona de relaxació. I per un guia (que és humà i moltes vegades dominat per les seves emocions) és difícil mostrar-se prou positiu després d'haver aguantat una situació de bloqueig dins la pista.

I tot aquest rotllo, inspirada perquè tornant d'una competició (on pots observar moltes situacions i afrontar-ne d'altres) m'he trobat amb l'article de Carlos Alfonso López, parlant dels beneficis de l'estrés i la seva gestió. Us recomano la seva lectura.

Nova etapa i molts canvis!!!

La mestressa està reconstruïnt i reconduïnt la seva vida, i es preveuen moltes novetats, moltes d'elles relacionades amb el món caní.

Després de conèixer la gent i la manera de treballar de l'Associáció d'Acció Social DISCAN , una de les seves primeres apostes ha estat incorporar-se com a voluntària d'aquesta associació, participant en sessions de Teràpia amb Gossos amb Autistes. I està fascinada!!!

A més, ara li han proposat integrar-se a l'equip d'aquesta associació, fent-se càrrec d'un dels seus projectes, on es treballarà amb gossos recuperats de gosseres i refugis. Un projecte molt interessant, que integra "protecció animal", "treball social" i "ensinistrament en positiu", un còctel que, com comprendreu, a la mestressa li fa molta il.lusió.

Mentre un mantinc a l'espera d'explicar-vos amb més detall aquest nou projecte, us deixo un fulletó dels Tallers Pràctics de l'Associació d'Acció Social DISCAN prepara pels mesos d'abril i maig a Cassà de la Selva. Tallers totalment recomenables enmig de tant d'intrusisme en el món de la formació en educació canina que corre pel món ("enteradillus" que actuen com a professionals, vaja!!). Si hi teniu interés i possibilitat d'assistir-hi podeu ampliar informació al web de l'Associació d'Acció Social DISCAN. Sinó, pregunteu a la mestressa, que de bon grat uns n'informarà.