diumenge, 31 de gener de 2010

La professió d'Educador Caní

Aquest matí en Negrito i en Donald havien de participar en una exhibició, a la inauguració d'una hípica de Sant Gregori. La mestressa havia parlat amb una “educadora canina” que farà classes allà i que deia utilitzar l'agility com a eina terapèutica. Molt interessant! - va pensar la mestressa-, i va quedar que col.laboraria en l'exhibició.

S'ha presentat l'”educadora” amb dos cadells i els seus amos (un golden mascle d'uns nou mesos i una dàlmata de set mesos, amb el seu primer zel). Ha començat a fer treballs d'obediència en una pista i la mestressa es mantenia al marge, pendent que es muntés la pista d'agility i es fés l'exhibició. Mentrestant, la mestressa ha dut en Donald al cotxe, per deixar-lo reposar i apartar-lo de l'exhibició, ja que estava molt nerviós per la presència dels cavalls i ella i en Marc han decidit que era millor que en Donald no hi participés. Però hi ha hagut un moment en que la mestressa ha decidit incorporar-se a la classe d'obediència. I perquè? Doncs perquè l'”educadora”, veient que la cadelleta en zel estava molt alterada, ha decidit canviar-li el collar i treballar amb doble corretja, ha dit.
Ha tornat l'”educadora” amb la cadelleta, AMB UN COLLAR DE CÀSTIG!!!!

La mestressa ja volia marxar, però s'ha rebotat en la direcció contrària: li ha tret collar i corretja a en Negrito, i només amb premis i sense ni tan sols parlar amb el gos, ha entrat a pista a fer la demostració d'obediència. S'ha d'agraïr a en Negrito lo bé que ho ha fet, lo concentrat que ha estat tota l'estona, les pistasses d'agility que ha fet .... total: en Negrito s'ha convertit en l'estrella de l'exhibició. Sense collar, sense corretja, sense càstigs, sense crits, fins i tot sense ordres: jugant, jugant i passant-ho genial i fent-ho passar molt bé al públic, que només esperava que en Negrito sortís a pista.

Altres joies de l'”educadora”:

Recomenava no deixar que els gossos oloréssin el terra, perquè això era senyal de dominància, i nosaltres som els alfa i no pas ells.

Per evitar que el gos olori el terra ... estrebada amb el collar cap amunt!! Ben fort!!

Quan ha vist que donava trossos de frankfurt a en Negrito com a premi ha dit: veieu, ja us ho deia. És típic d'agility treballar amb frankfurt perquè després el gos va seguint el rastre. Jajaja!!!

Ah! I després li ha ofert una comissió a la mestressa si li envia gent amb els seus gossos. Ho dubto!

I és que un estudi de fa uns anys ja apuntava que la feina d'”Educador Caní” era una feina de futur. Però em sembla que n'hi ha masses que s'ho han pres seriosament i corren fent-se dir “educadors canins” i no en tenen ni idea. Saben xerrar molt, han llegit molts llibres, han anat a molts seminaris i es saben moltes teories, però a l'hora de veritat no saben aplicar el mètode que cal a cada gos, no saben veure que cada gos és diferent, que no val el mateix per tots, que hi ha coses que a uns gossos els relaxa i als altres els posa nerviosos, que tenen diferents sensibilitats i umbrals de tolerància a l'hora de treballar i mantenir-se concentrats, ...

En Marc ha dit avui a la mestressa: “però si tú en saps molt més que aquesta tia!!!”. Però a la mestressa no se li acudiria guanyar-se la vida així, responsabilitzant-se de l'educació de gossos d'altres. Perquè la feina d'”educador caní” és molt seriosa, t'hi jugues la bona convivència entre una animal i els seus amos i la seva adaptació a la societat.

Ara els que fan dir-se “Educadors Canins” ja podem comptar-los a centenars. Molts fan un curs d'una setmana sobre “educació canina” i ja es creuen que poden treballar d'això; altres fan un curset una mica especialitzat i ja es creuen especialistes d'aquella disciplina i en donen classes sense haver-ho quasi practicat.

Us ben asseguro que no fan falta masses dits de les mans per comptar els que són realment professionals i fiables, aquells que han treballat amb centenars de gossos, que hi han conviscut prou i han tractat animals ben diferents, que saben les diferents maneres de treballar i com aplicar-los a cada individu.

Ah! Per cert!! Les exhibicions hípiques han estat fantàstiques, ha fet un matí genial, les instal.lacions són xulíssimes i aquest centre hípic pot tenir un gran futur.

5 comentaris:

Núria ha dit...

No cal que et digui a qui li posria jo el collar de càstig, no?

Per ser educador caní, a més de cursos s'ha de tenir un "algo" t'has de saber comunicar amb l'animla, de forma civilitzada, ni alfes ni tonteries, i això, no ho sap fer tothom.

Cuchipu2 ha dit...

Em sembla que ser educador caní és com ser professor d'escola, no perquè tinguin una carrera saben educar els fills dels altres. La lletra no sempre "entra amb sang" com es deia antigament, tot i que el càstig és necessari tampoc cal fer un abús. Els gossos són com nens, se'ls ha d'oferir el món amb amor i amb imaginació i ells et seguiran fins l'últim alè. Bé per tu Montse, uuuuuuuuuu per l'"educadora canina" de Sant Gregori. Petons. Olga

Mariona ha dit...

Jajajaja Montse un 10 pel post, de debó.

Piga ha dit...

Gràcies per aquest post, magnífic! CAldria regular molt més seriosament tot aquest món d'edudació canina.
Ben fet! LA teua demostració devia ser per picar de mans!!

Peus ha dit...

Si, avui en dia, qualsevol pallasso es fa dir educador caní.
D'en peus (el meu kissu), em van arribar a dir q no es podia ensinistar i molt menys fer agility.
Teniem un problema amb les bicis i vam buscar educador. Primer vam trobar el pallasso q ens va dir q no podiem fer res.
Finalment vam anar amb un educador de l'hospital veterinari de Bellaterra i van reeducar-lo amb frankfurt i amb mi com a recompensa!!!
Ens van animar a fer agility i ara
l'haurieu de veure !!!! Ell va al seu ritme, però fa tots els obstacles, i el millor de tot, veus q s'ho passa bé.