Els millors mesos de la Pixie

La Pixie ens tenia el cor robat. Vam dedicar-li la primera entrada de l'any 2008 en el nostre blog, desitjant que aquest fos el seu any de la sort. I així va ser. La Núria va conèixer la Pixie en el nostre blog i va anar a visitar-la al Bú Bup Park. En principi va decidir apadrinar-la, però pocs dies després anava al refugi per endur-se-la definitivament a casa i donar-li els que han estat els millors mesos de la seva vida.
La Núria va adoptar la Pixie mirant-la als ulls, deixant-se endur pels sentiments. No veia ni l'edat, ni la salut, ni la raça, ni la bellesa del gos que adoptava. Senzillament, va començar a estimar-la, va veure que la necessitava i va unir-la a la seva familia. Gràcies Nuria!!
Ara la Pixie ja no hi és i segur que ha deixat un enorme buid en la seva familia, però també ha omplert un tros dels nostres cors. Nosaltres, que la recordarem sempre, estem molt contents en aquest moment, perquè la Pixie ha trobat la mort dolça al costat d'una familia que se l'ha estimat bojament. Ha marxat sentint-se estimada, molt estimada. Petonets petita i dolça Pixie!!

Marxa Popular de Fontajau

Aquest matí la mestressa, els nens, en Donald i en Negrito han anat a fer la Marxa Popular de Fontajau. Han pogut gaudir d'un matí molt maco i fresquet que els ha permès fer el recorregut a molt bon ritme i deixar molts participants enrera. Els gossos han pogut anar deslligats bona part del camí, perquè era molt ample i no hi havia perill de fer nosa als corredors.


En Donald i en Negrito jugaven durant el recorregut i els nens menjaven les xuxes que la mestressa sempre porta per animar-los:


En Marc, com sempre, buscant algún camí per poder fer drecera i avançar els altres participants:


I al final: un repòs amb l'esmorzar de reglament amb entrepà de butifarra i una motxilla per cadascú de regal.


Tot plegat, una estona molt relaxant, tant per gossos com per humans i un matí que convida a arribar a casa i carregar altra cop la motxilla. Aquest cop, però, per anar a la piscina a refrescar-se i relaxar la musculatura.

A reveure Kuit

M'he posat davant l'ordinador, baixant les fotos d'una magnífica matinal que ha passat la mestressa amb els nens, en Negrito i en Donald, quan hem rebut una noticia que ens ha copsat, ens ha tret l'alè, ens ha encongit el cor i omplert els ulls de llàgrimes.
Ahir a la tarda va deixar-nos la Kuit, companya d'entrenaments al club d'agility i integrant d'una gran familia: en Xevi, l'Alba, en Sash i l'Axel.
Sabem que els nostres amics ho estan passant molt malament i per això volem donar-los el nostre suport, enviar-los tota l'energia necessària per superar aquest moment i que puguin recordar la Kuit no amb el dolor que ara senten sinó amb un somriure, pels bons moments que han passat junts disfrutants uns dels altres.
Us estimem, estem amb vosaltres. Una forta abraçada familia!!

Pels volts de Sant Joan

I ara aquest ens parlarà de petards .... és el que esteu pensant, oi?
Doncs sí, això és el que vull fer, per no haver de narrar-vos el meu pas per la perruqueria i excusar-me de no posar alguna foto meva inventant-me que s'ha espatllat la càmara. Estic horrorós! M'han pelat completament i la meva panxona ara és la principal protagonista de la meva imatge, juntament amb un cap petitó exageradament desproporcionat amb el meu cos. Evito passar per davant dels miralls per no veure'm, encara que, he de reconèixer que des que m'han pelat estic molt més animat i fresquet.
Aaaaaaaaaaaaaaaaapa!! Ja se m'ha escapat el rotllo de la pelu. I jo que volia parlar-vos dels petards!

En Marc i en Donald a la tele!!!!

... bé, en Marc, en Donald i un munt de companys de l'Agility Club Girona.

Fa uns dies Televisió de Girona va fer molt bona feina i va gravar aquest reportatge xulísim sobre l'agility a les instal.lacions de l'Agility Club Girona.



Felicitats al reporter (per la bona feina i per la suada!), a Televisió de Girona (per fer un muntatge tan xulo) i als companys de l'Agility Club Girona (per quedar tan guapos, jejejeje!!!)

Jornada de recreació i esport

Cada any es celebra a Girona la Jornada de Recreació i Esport, per a promoure la pràctica de l'esport entre els gironins. L'Agility Club Girona hi té un espai reservat. Es tracta de passar un matí practicant agility i compartir-ho amb els visitants de les Jornades. En Negrito i en Donald hi van anar i van gaudir d'un matí assolellat però no massa calorós que convidava a divertir-se. I així ho van fer, en companyia d'altres companys dels club.

A pista també van entrar-hi gossos de visitants que s'acostaven al recinte i que, preguntant per la pràctica d'aquest esport, éren convidats a entrar a pista i provar-ho. I tots sortien riallers i satisfets després de veure el seu gos saltar obstacles o passar per dins un tub. I és que l'agility, per sobre de tot, és això: diversió compartida amb el teu gos!!