dimarts, 30 de juny de 2009

Els millors mesos de la Pixie

La Pixie ens tenia el cor robat. Vam dedicar-li la primera entrada de l'any 2008 en el nostre blog, desitjant que aquest fos el seu any de la sort. I així va ser. La Núria va conèixer la Pixie en el nostre blog i va anar a visitar-la al Bú Bup Park. En principi va decidir apadrinar-la, però pocs dies després anava al refugi per endur-se-la definitivament a casa i donar-li els que han estat els millors mesos de la seva vida.
La Núria va adoptar la Pixie mirant-la als ulls, deixant-se endur pels sentiments. No veia ni l'edat, ni la salut, ni la raça, ni la bellesa del gos que adoptava. Senzillament, va començar a estimar-la, va veure que la necessitava i va unir-la a la seva familia. Gràcies Nuria!!
Ara la Pixie ja no hi és i segur que ha deixat un enorme buid en la seva familia, però també ha omplert un tros dels nostres cors. Nosaltres, que la recordarem sempre, estem molt contents en aquest moment, perquè la Pixie ha trobat la mort dolça al costat d'una familia que se l'ha estimat bojament. Ha marxat sentint-se estimada, molt estimada. Petonets petita i dolça Pixie!!

3 comentaris:

marc donald ha dit...

sa mort!!

Esther ha dit...

Que feliç deu haver estat amb una gran família com la de la Núria! Segur que ara descansa tranquila, sabent el que és l'amor d'una família.

Núria ha dit...

Famíla, moltes gràcies per aquest record per la Pixie.
Ha estat una setmana complicada, de vegades encara em sembla que la veig pels llocs on solia estar.
La Pixie era molt velleta, però ha estat una llàstima no haver-la pogut disfrutar més. Sempre li deiem "de petita devies ser tan divertida" perquè tot i la seva edat, feia moltes moneries. Era molt independent però li agradava sentir-se en família i adorava les carícies.

Moltes gràcies :)