diumenge, 26 d’abril del 2009

Prenent el sol en companyia

La mestressa té una taula vella fora la terrassa a la que, ni a mi ni a en Donald, ens agrada pujar. I és que sobre aquesta taula la mestressa ens pentina i, de vegades, ens tira aquella colònia amb aquell tuf que a ella li deu agradar molt, però que a mi em fa estornudar.

En Negrito, en canvi, hi puja cada dia. Però no només per a rebre la seva sessió de perruqueria, sinó també per a prendre el sol tranquil.lament. Allí enfilat, pot fer la migdiada sabent que ni jo ni en Donald l'empiparem. Però avui hi ha rebut una visita inesperada ....



En Negrito, que és un gran amic d'en Roy, lluny d'enfadar-s'hi, ha acceptat la seva presència i ha acabat amb el nas ple de pèls de conill. Així que, ell avui, també ha baixat de la taula estornudant!!

divendres, 24 d’abril del 2009

Cap a la pelu!!

En Donald avui passarà per la perruqueria. S'ha acabat veure'l d'aquesta pinta quan sortim a passejar pel riu i es dedica a fer forats amb en Negrito:


El pitjor de tot és que m'ha semblat sentir que el proper sóc jo, i que em tocarà passar per la perruqueria la setmana vinent. Així que em queden pocs dies per disfrutar de la meva melena de lleó. Intentaré lligar-me alguna gosseta aquests dies que em queden, jejejeje!!

diumenge, 19 d’abril del 2009

Una Robinson canina



Sophie Tucker és una pastora australiana que va caure al mar des del vaixell dels seus amos. Les aigües estavan molt remogudes per poder-la rescatar i plenes de taurons. Malauradament, els seus amos van haver de donar-la per morta.

Quatre mesos després Sophie ha aparegut en una illa, a cinc milles marines del lloc on va caure al mar. Sembla ser que Sophie va nedar fins a la illa i va sobreviure-hi tot aquest temps caçant cabres salvatges. Això sí, quan Sophie va reunir-se amb els seus amos els va reconèixer immediatament i va mostrar-se molt contenta de retrobar-se amb ells. Ara sembla haver oblidat el seu passat asilvestrat per tornar-se a adaptar a la vida civilitzada i a l'aire acondicionat de casa seva.

Font: thememagazine

divendres, 17 d’abril del 2009

He guanyat!!!!

Sí, sí, he guanyat!! Però què?

- Un campionat de bellesa? Nooooooo, que jo no tinc "rasa" ni "pedigrins" i només em diuen guapo a casa.
- Un concurs d'agility? Sí home!! Qualsevol es posa a còrrer com un desesperat dins una pista!!

He guanyat .... Un concurs literari!!!

L'avi Joan, o sigui, el pare de la mestressa, és una asidu lector del nostre blog i a més, un asidu a presentar-se a concursos literaris (n'ha guanyat uns quants, el molt murri!!). Doncs, inspirant-se en la història quotidiana d'uns arreplegats i la seva familia humana, ha fet un recull de les nostres aventures, tal com les explico a aquest blog, i les ha presentat als Concurs Literari de Sant Jordi de la ciutat d'Olot. I ha guanyat el primer premi de prosa amb el recull de les meves històries, i a més també ha guanyat el primer premi de poesia (aquí sí que jo no hi he tingut res a veure). Està fet un crack aquest home!!

Ara falta que em deixin anar a l'entrega de premis i que així em reconeguin a mi el mèrit d'aquesta història guanyadora. Estaria bé veure un jurat literari aplaudint l'ingeni d'un ca com jo. Si puc anar-hi, prometo moltes fotos i autògrafs per tot quisqui.

diumenge, 12 d’abril del 2009

Efectes de la pluja

És evident que la pluja té efectes en diferents en tots nosaltres. Mentre jo no tinc cap ganes de sortir al carrer i mullar-me els peus, sento rondinar contínuament els humans de casa: "Quina merda de temps!!"

En canvi, en Donald i en Negrito arriben ben satisfets dels seus passejos sota la pluja. Ahir van tornar-ne amb els morrets ben enfangats, i és que la mestressa va dur-los a la Pineda, on van dedicar-se una bona estona a seguir els caus dels talps, tot esgarrapant la terra i clavant-li el nas.

Avui la mestressa volia comprovar l'estat dels camins propers al riu. Així que han arribat al riu s'hi han trobat un bonic espectacle d'uns animals que també gaudien en un dia de pluja.

El riu era ple d'ànecs que nedaven relaxadament i de desenes d'orenetes que planejaven a un pam de les aigües. Val a dir que aquest tranquil i bucòlic paisatge l'han trencat els meus companys Negrito i Donald, que s'han afanyat a tirar-se a l'aigua i còrrer riu amunt i avall fent aixecar el vol a tot aquell bestiar.

I ja ho veieu: mentre alguns preferim quedar-nos calentons a casa, altres arriben xops, enfangats i satisfets dels seus passejos. De totes maneres, millor que vagi sortint el sol, perquè a casa es comencen a notar els efectes del "tancament". Els qui més se'n ressenten són els nens, que ja no saben quina més empescar-se per distreure's i ens utilitzen als quadúpedes com a joguines. Jo, pel cas, me'n vaig a amagar sota el llit dels amos ..... shhhhhhh!!!

dimecres, 8 d’abril del 2009

Els gossos urbanites de Moscou

A Moscou s'ha pogut comprovar una nova forma d'adaptació al medi dels gossos abandonats. Aquests gossos estan ocupant els habitatges dels suburbis, que durant el decceni de 1990 van estar abandonats per la nova classe capitalista.

Aquests gossos han après que el menjar es troba en el centre urbà i han desenvolupat recursos per a desplaçar-s'hi utilitzant el transport públic. Un cop allí, davant la quasi impossibilitat d'aconseguir menjar de les escombraries, han imaginat noves tècniques per aconseguir-lo.

Una tècnica ben curiosa consisteix en fer guàrdia davant els petits quioscs del carrer on es venen els “shawarmas”, un menjar oriental que s'ha fet popular a Moscou. El gos fa un fort lladruc i la persona en qüestió, amb l'espant, sovint deixa anar el menjar que, quasi abans d'arribar a terra ja ha estat cruspit pel gos famolenc.

Formen part del paisatge urbà gossos esperant a la parada del metro o travessant carrers quan tenen el semàfor verd (bé, més que pel color, ells es guien per la silueta que hi ha dibuixada).

L'article sencer que narra aquestes peripècies dels gossos urbans moscovites i alguna fotografia i video podeu trobar-lo al següent enllaç http://englishrussia.com/?p=2462