dimecres, 8 d’abril de 2009

Els gossos urbanites de Moscou

A Moscou s'ha pogut comprovar una nova forma d'adaptació al medi dels gossos abandonats. Aquests gossos estan ocupant els habitatges dels suburbis, que durant el decceni de 1990 van estar abandonats per la nova classe capitalista.

Aquests gossos han après que el menjar es troba en el centre urbà i han desenvolupat recursos per a desplaçar-s'hi utilitzant el transport públic. Un cop allí, davant la quasi impossibilitat d'aconseguir menjar de les escombraries, han imaginat noves tècniques per aconseguir-lo.

Una tècnica ben curiosa consisteix en fer guàrdia davant els petits quioscs del carrer on es venen els “shawarmas”, un menjar oriental que s'ha fet popular a Moscou. El gos fa un fort lladruc i la persona en qüestió, amb l'espant, sovint deixa anar el menjar que, quasi abans d'arribar a terra ja ha estat cruspit pel gos famolenc.

Formen part del paisatge urbà gossos esperant a la parada del metro o travessant carrers quan tenen el semàfor verd (bé, més que pel color, ells es guien per la silueta que hi ha dibuixada).

L'article sencer que narra aquestes peripècies dels gossos urbans moscovites i alguna fotografia i video podeu trobar-lo al següent enllaç http://englishrussia.com/?p=2462

4 comentaris:

Roser (lladruc.es) ha dit...

Ostres, quina casualitat... Justament ens estàvem plantejant la possibilitat d'anar a Moscou a l'estiu (hi ha ofertes per 200euros) quan he vist que havies actualitzat el blog. Que curiós!

Esther ha dit...

He llegit l'article sencer i el que més m'ha impactat no és la inteligència canina (ja la donava per suposada, sobretot quan és qüestió de superviviència) sinó com la gent accepta compartir el metro amb ells. Aquí això seria impensable, quan es troba un gos del carrer se'l fa fora, és millor amagar el problema que ajudar a les protectores a cudiar d'ells en condicions i trobar-los una bon família. Ahir mateix vaig veure un gos perdut pel polígon industrial, i el vaig anar seguint per intentar identificar-lo (duia collar); el pobre anava de nau en nau demanant menjar. A totes les portes, absolutament totes, la rebuda era un cop de peu al terra per fer-lo fugir. Normal que el pobre gos no es refiés de mi i no es deixés agafar... Avui hi tornaré amb unes xuxes aviam si el localitzo :(

Anònim ha dit...

L'Esther fa una excel.lent observació sobre la conducta dels humans

--MRK dixit

Fred de l'Ari ha dit...

Realment s'espavilen i s'adapten al que tenen!!!
Hauriem d'apendre tots del taranna que porta un gos, sense malícia ni voler molestar a ningú pero amb ganes de sobreviure tranquil.
Impresionant l'article !!

Una abraçada