Història de la Pixie

Legalment i definitivament la Pixie ja forma part de la colla dels "Arreplegats". Aquest cap de setmana la mestressa va trobar-se amb els seus antics amos, va recollir-ne la documentació i va esbrinar unes quantes coses del passat de la nostra gosseta.
La Pixie és filla d'una cocker i un setter irlandés. Ha viscut tota la seva vida en la mateixa familia, juntament amb la seva mare. És una gossa molt intel.ligent i que aprèn amb molta facilitat (això ja ho hem pogut comprovar nosaltres, jejejeje!!) i està ensinistrada (bé, de fet n'és una experta) per buscar tòfones.
La Pixie, encara que no ho sembli, té vuit anys. Ens va enganyar a tots la punyetera! La mestressa ja ho deia que el veterinari s'equivocava quan n'hi posava tres o quatre, però ella tampoc es pensava que en tindria quasi nou (a molt estirar, n'hi posava sis).
Els seus amos van explicar a la mestressa que la Pixie vivia en el pati de casa seva, amb la seva mare. Però des que la seva mare va morir la Pixie estava intranquil.la i no era la primera vegada que s'escapava. Al final van optar per lligar-la a un cable perquè pogués còrrer sense escapar-se, i tot i així, va marxar.
La mestressa de la Pixie va trucar a la nostra, i abans de cinc minuts ja li demanava si volia quedar-se amb la gossa, perquè amb els Arreplegats estaria molt millor. Els seus amos reconeixien, tristement, que la gossa ja no era feliç a casa seva. La Pixie a casa ha trobat la companyia, els estímuls i l'exercici físic que necessita una gossa hiperactiva com ella. Els seus amos han sabut reconèixer que la gossa actualment té unes necessitats que no poden cobrir, i tot i que, pel seu caràcter rastrejador té un alt valor econòmic, els seus amos han preferit que visqui bé amb els "Arreplegats" abans de vendre-la a un tofonaire que l'explotaria i segurament la faria malviure lligada o tancada.
Així que finalment la mestressa ha quedat amb l'amo de la Pixie que l'hivern que ve aniran plegats a buscar tòfones amb la gossa i li explicarà els secrets de l'ensinistrament d'un gos tofonaire. Ens estrenarem en un nou camp del món caní. Interessant!!
Per cert, en Marc ha ajudat a la Pixie a crear un blog. Podeu visitar-la a http://agility-pixie.blogspot.com

El cumple d'en Negrito

Suposadament aquest mes en Negrito fa tres anys. I els nens, animats per l'esdeveniment i motivats per haver d'omplir les hores de vacances, van preparar-li una festa sorpresa.
Van dedicar-se a donar-li xuxes i molts mimos. Genial! Però el pitjor de tot és que després van aprofitar una bossa de cotilló de Cap d'any i van disfressar-lo. La mestressa va trobar-se'l amb aquesta pinta quan va tornar de treballar (I ella que diu que no li agrada que la gent disfrassi els gossos, jejejeje!!!!)
Ara que hi penso .... el mes vinent és el meu cumple. Ai, ai, ai, ai, ai !!!!!

TENIM UNA GOSSA EN ACOLLIDA!!

Ahir els amos van sortir amb els nens a sopar i van tornar amb companyia. Es una cocker negra que es van trobar a la sortida d'un restaurant. Segons l'amo del restaurant, la gossa estava abandonada, anava coixa i estava ferida perquè perdia sang.

La mestressa va ajupir-se a acaronar-la i se li van encendre els ulls en sentir-li dir a l'amo: "ens l'haurem d'endur, no?". I és clar, un minut després ja estava carregada al cotxe.
Així que ara tenim companyia. Ha resultat que la sang que perdia no era res més que la gossa està en zel. I a mi em porta boooooooooooig!!

Té una ferida en una pota i per això va coixa i també té mal d'orella, perquè s'espolsa el cap. Però la mestressa ja ha començat amb les primeres cures i li està donant antibiòtic.

Avui han anat a comprovar si portava xip i, efectivament, sí que el porta. Però el xip no està registrat a la base de dades del Col.legi de Veterinaris. Hem rebut notícies d'un criador de cockers retirat que ja n'ha abandonat algún amb el xip anònim.

En Marc ja s'imagina fent agility amb ella!!




Ah! No us ho havia dit que es diu Pixie?. Doncs sí, en record a la nostra estimada Pixie que ens va deixar aquesta setmana.