Ja fa
mesos que reposo sota aquest bell til.ler, al costat de la meva preciosa amiga
Tosca. Els meus últims mesos de vida vaig passar-los prenent el sol
i emborratxant-me de dolces i fresques olors en aquest bell paratge
de la Vall del Llémena. Com dolça va ser la meva mort: abraçat al
meu amo que no va abandonar-me en tota la nit, esperant que la
mestressa i els nens es llevéssin. Havent sentit per últim cop
dir-me que m'estimaven vaig poder posar-me a reposar eternament,
sabent-me part del seu cor, que vaig sentir cruixir en veure'm marxar.
Jo no
voldria tancar aquest blog, el què ha estat el meu blog durant tants
anys. Gràcies a ell he compartit moltes vivències amb tots
vosaltres, he fet bons amics, hem trobat llar a alguns arreplegats,
hem après, i fins i tot he guanyat un premi literari (amb un
pseudònim humà, perquè es veu que als premis literaris els gossos
no ens hi podem presentar).
Passo
la ploma a la mestressa, perquè ella continuï fent ús del
gossos-arreplegats. Tants anys de dictar-li textos i proposar-li
temes suposo que hauran servit per mantenir viu el cor d'aquest blog
i que no es perdi la seva essència.
Amics,
us espero al cel … no tingueu pressa, mentrestant us faré
silenciosa companyia!
Nervi
