Ja sabeu tots que el gos que mana a casa sóc jo. Amb en Donald no tinc cap problema, perquè és un gos castrat i difícilment vodrà prendre'm el lloc. Però en Negrito suposa una amenaça per mi, i treballo contínuament per mantenir-lo a ratlla. Els que ens heu vist junts ja sabeu que em passo el dia rondinant-lo i renyant-lo, en canvi, a en Donald no li dic ni "piu".
A l'hora de menjar també imposo la meva voluntat. L'amo ens té tres plats, que omple al mateix temps i deixa posats un al costat de l'altra. En Donald i jo ens posem davant d'un plat cadascú i comencem a menjar. En Negrito, no. S'estira darrera meu i m'observa mentre menjo. Quan queda poc pinso al meu plat, em retiro i li cedeixo el lloc a en Negrito que, tranquilament s'hi acosta i s'acaba el què jo hi he deixat. Avui l'amo ha agafat el contingut del tercer plat (que mai ningú es menja) i l'ha buidat al meu plat quan en Negrito s'ho ha acabat tot. Què ha passat? Doncs jo m'ho he mirat extranyat i en Negrito s'ha estirat davant el plat, i en aquesta postura tan còmoda i relaxada, s'ha cruspit tot el contingut. Jo ja havia donat la meva aprovació fent-li lloc davant el plat i m'he hagut d'empassar l'orgull i veure com aquest ximple avui ha menjat més que jo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada